La MAT i la cultura del «no»

Cal tractar el ciutadà com a persona, no com a súbdit, sotmès a les raons del sistema, i escoltar-lo quan diu «no», quan exposa raons fonamentades que el porten a oposar-ne a una decisió o un projecte.
O no tenim dret a dir «no» i hem d’anar engaltant tot el que ens imposin?
Els favorables a la MAT publiquen el seu ideari a tort i a dret, sense problemes, però els que ens hi oposem només podem publicar articles i cartes sense censura en els diaris gironins, i quan intentem fer-ho en els altres diaris de més tirada de Catalunya, per contestar informacions o articles de «col·laboradors» pro-MAT, et diuen que res de res. Aquesta és la gran llibertat d’expressió? O la gran independència de la premsa? Després t’acabes adonant de qui finança la publicitat i els regals de cap de setmana. Es esgarrifós veure de quina manera ens desinformen.
Des de fa un cert temps, els sectors «oficials» -amb els seus aparells de propaganda de desinformació- solen respondre a qualsevol queixa o reivindicació cívica amb el concepte de la «cultura del no» o Nimby (not in my back yard, no al pati del darrere). Qualsevol queixa la responen dient que la gent protesta perquè la infraestructura de torn que es vol construir els afecta personalment; si no, diuen, no ho farien.
Si bé és cert que hi ha plataformes o entitats que treballen en un àmbit molt estret de mires, fer generalitzacions en qualsevol terreny és molt perillós. En el cas concret de la MAT, hi ha gent que no està afectada territorialment per la línia i lluita amb la Plataforma No a la MAT des de fa anys. Per què ho fan, doncs, si no els afecta «directament»? Doncs perquè és una qüestió de país i de model energètic, és un problema que ens afecta a tots els ciutadans, visquem on visquem, i que remou les tripes dels que som sensibles a les injustícies, a la destrucció injustificada del territori. A la Plataforma AMMAT, formada per més de 60 ajuntaments, n’hi ha més d’un que no està afectat «directament» per la línia. Quina estupidesa, dirien els «oficialistes», lluitar contra una infraestructura que no els passa pel municipi. I com que no ho entenen, no entenen que es pugui anar contra una cosa que no t’afecta directament; aleshores titllen els opositors d’egoistes i miserables, de frenar la modernització i el progrés, de voler tornar a les cavernes, etc.
En aquest sentit, un exemple recent el tenim amb el senyor Ramon Folch, que en una entrevista per a la revista de REE carrega contra el moviment contrari a la MAT «com un cas del més miserable egoisme personal i que és ideològicament irrellevant, sense tenir cap consistència». Després ha reconegut que no ha llegit el projecte de la MAT ni altres treballs alternatius com els que proposa la nostra plataforma. D’això, se’n diu un «científic a demanda».
Malgrat tots els entrebancs, el treball que es fa és immens. Per primera vegada quatre plataformes dels dos costats del Pirineu hem treballat plegades, hem publicat manifestos i hem organitzat manifestacions conjuntes, amb milers de persones al carrers, hem fet més d’un centenar de xerrades als pobles, hem anat a fer-nos escoltar a Madrid, París, Brussel·les i Ginebra, hem presentat alternatives i treballs al coordinador de la CE Mario Monti, hem designat per pacificar, sense èxit, el territori. I també, cal reivindicar-ho, hem introduït el concepte de la «nova cultura de l’energia», això és fomentar un altre model energètic, amb estalvi en primer lloc, gestió de la demanda, generació distribuïda i energies renovables a prop del lloc de consum… amb una bona planificació des de l’inici.
Pretendre menysprear plataformes cíviques que lluiten per una opció i un model com a mínim tan democràtics com els «oficials», amb la prepotència i males maneres de fa anys, ens sembla que no afavoreix a enaltir la paraula democràcia, que tot sovint es posen a la boca i que poques vegades practiquen. Cal tractar el ciutadà com a persona, no com a súbdit, sotmès a les raons del sistema, i escoltar-lo quan diu «no», quan exposa raons fonamentades que el porten a oposar-se a una decisió o un projecte. O no tenim dret a dir «no» i hem d’anar engaltant tot el que ens imposin? Això és el que voldrien possiblement els nostres detractors, els inventors del Nimby i del concepte de la «cultura del no», amb què pretenen desprestigiar un moviment social fortament cohesionat i arrelat al territori malgrat el que diguin. Anem a l’arrel de la qüestió i busquem les dades, desemmascarem les contradiccions i mentides de l’establishment. Continuem explicant les seves interconnexions entre el món polític i l’econòmic: encara un exalt càrrec de REE -el senyor Agustí Maure-, promotora de la MAT, continua en el càrrec de director general d’Energia de la Generalitat, nomenat per un govern d’esquerres? Malgrat que es vengui que tot ja està fet, continuem la nostra lluita. Ni un pas enrere.