Donar ànims i acompanyar

La voluntat deu ser l‘única cosa en el món que quan està desinflada necessita que la punxin.
Felipe (Mafalda de Quino)

I vet aquí que el Felip, aquest personatge de Quino, conegut per molts i estimat per altres -que hem gaudit dels seus acudits- ens dóna amb la seva frase una idea; molt bé ho defineix quan ens parla de la voluntat: “necessita que la punxin”
Quan els nostres fills estan motivats responen amb celeritat a les seves responsabilitats. I els pares apliquem-nos la frase del proverbi persa que ens parla de paciència, sense ella decauríem contínuament en la nostra tasca i els què perdríem els ànims seríem nosaltres, adults, quan no sabríem percebre resultats immediats en l’educació dels fills. Saber esperar sempre és una gran eina educativa i una lloable actitud.
Les criatures tenen bons moments, en el joc, o al menys a mi m’ho sembla. És un d’aquells moments en què els podem anar escoltant, sense que ho vegin, i quedar-nos meravellats en veure les iniciatives, la creativitat, la imaginació i altres valors més, en els què reconeixem, que per molt males nits, per moltes febrades inoportunes o per molts sacrificis que hàgim fet en haver optat per la maternitat i per la paternitat, només al viure aquell instant de contemplació, ja podem entreveure un raig de llum en la nostra vida i ens adonem que el fill mai és una càrrega o en el cas de ser costos seria una càrrega lleugera i que es pot arrossegar.
La llar és el reducte de la intimitat, de la confiança. A la llar es creen uns vincles afectius que faciliten la comunicació i la convivència. Els ànims que insuflem i les motivacions que ideem els pares, són les “punxades” que necessita Felip quan no vol fer els deures i li explica així a la Mafalda.
Secundem el desig del fill i respectem iniciatives com en el cas d’aquell petit que li sabia demanar al seu pare: “Asseu-te al meu costat, jo faré els deures i tu em diràs: “Molt bé, molt bé, fill meu..!” És clar que el pare s’hi va asseure..! La criatura li tenia confiança i expressava el que necessitava. Quin pare no hauria atès aquesta petició?: possiblement, el tipus de pare rondinaire que diria al seu fill que estava massa esgotat desprès de treballar tot el dia.
Amb aquesta expressió d’elogi hi reconeixem un ingredient per l’educació de la voluntat: motivar el que fan amb un “molt bé”, entusiasmat. Vet aquí que durant les estones que estem amb ells, trobarem moltes ocasions de fer-ho. I és que per educar la voluntat dels fills en l’esforç i la constància cal estar asseguts al seu costat acompanyant-los i animant sempre.
Victòria Cardona
Orientadora familiar i escriptora