Confiança amb l’adolescent

“No és el martell el que deixa polides les pedres, sinó l’aigua amb la seva dansa i cançó”
Rabindranath Tagore

La confiança dins l’espai familiar és el resultat de ser persones flexibles ja que la rigidesa és mala companyia per construir un ambient de benestar i de comunicació. Els pares som rígids quan per manca de temps, per estar cansats o per estar capficats en mil problemes, no sabem escoltar el que ens diuen els fills i no ens interessem pel que els preocupa. A vegades amb un “fes el que t’he dit i no em donis la llauna”, no escoltem les raons que tenen per dur-nos la contraria, raons que s’han de saber, sobre tot, si el fill és adolescent, amb qui cal establir més diàlegs.
Què important és que els fills ens diguin la veritat, encara que, de l’ensurt rebut, ens quedéssim sense alè! Així, amb la veritat, no ens equivocarem per trobar solucions plegats i ells veuran amb els seus propis ulls que som, de debò, amics seus, persones normal amb defectes, a qui poden confiar totes les seves preocupacions i els seus problemes.
Alhora els pares, siguem discrets. No ens contagiarem dels programes de la televisió que en diuen del cor, que per cert de cor sembla que en tenen ben poc, ja que airegen la intimitat dels entrevistats? Alguns fills s’entristeixen molt si els seus pares, o bé per vanagloriar-se o bé per queixar-se, expliquen les confidències que els han fet. Ja es veu que aquest seria un defecte que influiria en la confiança que ens haurien atorgat, no es poden “ventilar” les seves emocions.
Per estar ben comunicats no caldrà sempre establir diàlegs. Els missatges els podem donar o rebre amb el llenguatge no verbal: una encaixada de mans, un toc a l’espatlla, una abraçada, una mirada expressiva de comprensió o de complicitat, escoltar música o llegir al costat l’un de l’altre o alguna mena de silencis. El llenguatge dels sentiments es viu amb el gest, amb la mirada o amb una frase de dues paraules.
El nostre fill, a l’adolescència, necessita de la comunicació no verbal i de la comunicació verbal. També necessitarà sempre de l’acompanyament del seu pare i de la seva mare, tot i que -per la seva inseguretat o rebel•lió- doni la sensació de que prefereix més anar ben sol.
Tenim més ocasions per conversar i estar amb els fills en temps de vacances i d’estiu. Podem cercar plegats més activitats al aire lliure per poder contemplar junts en silenci les meravelles de la naturalesa, fent alguna excursió o tenir l’oportunitat d’enraonar amb més amabilitat, bon humor, serenitat i comprensió, estalviant-nos conflictes que dificulten la confiança, necessària per viure una autèntica comunicació.
Procurem, doncs, en temps de vacances, cercar espais adients per ampliar el coneixement de la manera de ser de cada fill, segur que ens sorprendrem de veure les qualitats i els ideals dels nostres joves que s’amaguen dins les seves inseguretats i rebel•lions. És fonamental que sorgeixi de la comunicació una bona trobada.

Victòria Cardona
Orientadora familiar i escriptora