Manlleu va fer onejar l'estelada l'11 de setembre del 2008, com 140 municipis catalans més
Es van succeint les reaccions després que la Delegació del govern de l'estat a Catalunya hagi dit que perseguirà els ajuntaments que no pengin la bandera espanyola al seu balcó. Així ho va afirmar dimarts la delegada, María de los Llanos de Luna, que ha explicat que s'enviaran requeriments als consistoris que no pengin la bandera perquè ho facin o perquè remetin els acords del ple municipal amb la decisió. Un dels ajuntaments dOsona en què no oneja la bandera espanyola és el de Manlleu.
Lalcalde, Pere Prat, explica que no té constància que en tota letapa democràtica hagi estat mai a la façana ni al balcó de lAjuntament, i pensa que la polèmica quedarà en un no-res. "Sempre" ha onejat la senyera "i no hi ha cap malestar, que ara volen crear a través dels mitjans de comunicació". Prat aprofita per considerar que el govern espanyol "fa sortir polèmiques que no toquen quan hi ha coses molt més importants i altres prioritats".
L'Advocacia de l'estat estudiarà els acords i decidirà si porta el cas al jutjat contenciós-administratiu corresponent. La delegada ha recordat que la Llei de Banderes del 1981 obliga a penjar l'espanyola a la façana principal dels ajuntaments i ha negat que la seva decisió sigui "ideològica", sinó que busca el compliment de la legalitat. Ajuntaments com el de Manlleu també sassessoraran sobre la qüestió.
Daltra banda, lalcalde Pere Prat diu que estan "espantats" pel pressupost que pugui aprovar el govern de Mariano Rajoy i en certa manera interpreta la polèmica com una manera "d'amagar decisions que vénen".
I en l'aspecte econòmic, pel que fa al pla de xoc de la Diputació de Barcelona per avançar els diners que la Generalitat deu als ajuntaments, dimecres que ve sha daprovar. LAjuntament de Manlleu calcula que els poden avançar uns 4 milions dels 5,3 que els deu el govern català.