Manlleu aprovarà al ple d'aquest dimarts el nou conveni dels treballadors públics fins al 2015

Aquest dimarts al vespre el ple municipal de l'Ajuntament de Manlleu aprovarà la modificació del conveni dels treballadors, en el punt més destacat de l’ordre del dia. Es tracta del nou Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l'Ajuntament de Manlleu (personal funcionari i laboral) per als anys 2013-2015.

Els punts més bàsics del nou text que ha estat consensuat entre ERC, ICV, CiU i els sindicats de personal laboral i funcionari, són que es passa a treballar 52 hores anuals més (de 1.613 a 1.665 hores). Altres condicionants que endureixen les condicions laborals són que de 9 dies personals es passa a 3, o bé que les vacances es redueixen 2 dies (de 24 a 22). A banda, si fins ara les baixes laborals es cobraven al 100% des del primer moment, en virtut d’aquest text passen a estar remunerades al 50%. El nou conveni contempla que la vaga, a banda de descomptar el dia de feina, també afecta la productivitat "i no ho vèiem bé, perquè ho descompten dues vegades".

Alguns d’aquests termes ja venien imposats des del govern de l’Estat Espanyol, com remarca Assumpta Torrents, del sindicat UGT i representant del funcionariat de l’ajuntament. Torrents valora que "és el millor acord que ens han deixat fer després de vuit mesos de negociacions; no és el conveni que a nosaltres ens agradaria signar però és el millor que hem aconseguit". Torrents explica que el col·lectiu de funcionaris de la Policia Local ha estat el que tenia "serrells pendents i és el que ha costat més de tancar".

Els treballadors de l’Ajuntament són 189 persones, 66 de les quals són personal laboral que depenen de la nova reglamentació. Legalment el personal laboral "és més senzill d'acomiadar, però econòmicament, els laborals són més cars perquè tenen quitances superiors". Es calcula que els funcionaris han perdut un 28% de poder adquisitiu en els darrers anys.

Des del personal laboral, Roser Mas, de CCOO, explica que el seu conveni és vigent "fins que el denuncia una de les parts, com va fer l'Ajuntament". Fins ara "era un bon conveni però la part política, l’Ajuntament, el va denunciar i ha costat força arribar a una entesa". Mas exposa que per la reglamentació que prové de Madrid i és d’obligat compliment, als polítics els semblava que "s’havien de traslladar les imposicions al conveni i s’havia acabat el bròquil, però hi havia moltes pèrdues col·laterals". Fins ara la part negociadora era només ERC, però aquesta vegada s’hi han incorporat ICV i CiU "que també s’havien de posar d’acord entre ells".

El conveni vigent des de fa 4 anys "era bo", considera Mas, "sobretot la part escrita, però la pràctica verbal també es mig consolida". Segons Torrents "som una empresa de serveis, i ha d’haver-hi demanda, estem en una roda i no tot s’arregla treballant més hores; és un dels punts que ha portat més feina de negociar. Mas diu que "en alguns punts no hi havia gaire marge de maniobra perquè ve imposat des de Madrid, però sí que n’hi havia més amb les hores, posar-les d’una manera determinada, o permetre més flexibilitat a l’hora de la conciliació. Aquest ha estat un dels punts que ha grinyolat una mica".

*ICV i CiU s'han sumat a les negociacions*

El procés ha estat consensuat entre representants sindicals del personal laboral i dels funcionaris i tres grups del consistori: ERC, ICV i CiU, per la qual cosa la votació tirarà endavant amb tota seguretat. Roser Mas, de CCOO i representant del personal laboral, exposa que " des dels sindicats no ens volíem limitar a aplicar els decrets de l’Estat Espanyol com creien els polítics".

A la pràctica, alguns canvis del conveni s’han començat a aplicar. Es va fer un acte de signatura a finals del 2012 però ja era posterior al ple. El que s'aprova aquest dimarts serà "amb efectes a 1 de gener". A les oficines de l’Ajuntament de Manlleu aquest 2013 ja es treballa el dimarts a la tarda de 4 a 6 però "en altres departaments de l’Ajuntament ja es treballava a les tardes, com és el cas de Serveis Socials, les escoles bressol i altres". S’han adequat els calendaris de cada activitat i es va negociar "la bossa d’hores que et queda, que no tens comptada i s’ha de veure com la pots fer".

*L'escull de les pagues extres i l'ombra de l'ERO*

Un dels punts clau de la negociació era intentar avançar la paga extra i l’altre aspecte era la part meritada del que cobria una de les pagues extra fins que va sortir el decret, que eren 45 dies que "creiem que ens pertocaven però l’administració creu que no", explica Torrents. Afegeix que "avançar pagues no és la solució perquè es va fent la pilota més grossa". Els representants sindicals aposten per fer que es pugui accedir a una bestreta "era millor que cadascú cobrís la seva necessitat" i en fos beneficiari "qui li calgués, i això es farà però seguim reclamant les pagues extres que ens toquen". Els sindicats "ho hem tirat a tribunals i a veure què acaba sortint". Segons Roser Mas "hem estat molt realistes en el sentit que no es pot insistir tant si com no que vols la paga extra, quan legalment i jurídicament poses la persona que et signa la paga extra en una situació de multes i pràcticament presó".

Segons Torrents, "un ERO no el veiem si més no a curt termini", ja que "la intenció no és acomiadar personal sinó anar trobant sortides; hi ha un esforç per mantenir la pau", segons Mas "també a mig termini perquè fa temps que es prenen mesures com amortitzar places i treure llocs de treball que no són imprescindibles".

*Desprestigi del sector públic*

Roser Mas diu que "de vegades la idea del ciutadà és que anem a passar l’estona a l’Ajuntament, però li estem donant serveis; si fas que un servei tingui menys personal i menys recursos... L’eliminació de les pagues extres ha influït per exemple en una campanya de Nadal nefasta, o sigui que estem completament en contra de les polítiques de retallades. Assumpta Torrents considera que "retallar i demanar més esforç no porta enlloc, sinó que s’ha de traçar objectius i trobar complicitat entre administració, funcionaris i ciutadà perquè sinó difícilment ens en sortirem".

Mas i Torrents expliquen que els treballadors se senten "molt desencantats perquè estan fent més esforç i per menys diners, amb menys vacances i menys dies personals, a més que els ciutadans són més exigents; a banda, mentre negociàvem anaven canviant lleis i normes constantment. Actualment hi ha "poc reconeixement social i un desprestigi" del sector públic. El personal laboral té un temor afegit per "la certa facilitat de poder-nos acomiadar, ja que som els primers de la llista malgrat que no sembla haver-hi aquesta voluntat".

Els dos regidors de l'Ajuntament de Manlleu que estan a dedicació completa, Carme Trillas i Pep Mas, es van retallar la paga de Nadal en solidaritat amb els empleats públics, cosa que "va ser molt coherent, perquè si demanes un esforç, és ètic que tu també el facis", segons Torrents. En general, segons Roser Mas "personalment crec que n’hem tret el respecte mutu de les parts negociadores i que es conservessin el màxim de beneficis". L'alcalde, Pere Prat, que cobra el sou de la Diputació de Barcelona també va renunciar a la paga extra.

*Personal laboral i funcionaris, negociació unitària*

Personal laboral i funcionaris es diferencien "bàsicament en temes disciplinaris i d’acomiadaments". Amb l’aprimament, és més probable que s’acomiadi personal laboral, malgrat que sigui més costós econòmicament. Els funcionaris tenen un acord de treball, que en aquests moments serà conjunt amb els laborals. La forma d’accés dels funcionaris és diferent, ja que no cotitzen per l’atur i poden donar fe dels seus propis actes. Els funcionaris juren el càrrec, un condicionant que no comparteixen els laborals, i la reglamentació inicial era estatal.

Segons Roser Mas, de CCOO, hi ha tradició de negociar el gruix del conveni unitàriament, però hi ha acords concrets que sí que es fan per separat. Mas ja fa tres mandats que és representant de CCOO i Assumpta Torrents, d’UGT, és representant sindical des de 1992, excepte per un parèntesi de quatre anys.