'Construir barris, construir consensos', per CUP-Manlleu

Resulta quasi impossible trobar algú que estigui en contra que Manlleu opti a una convocatòria com la del Pla de Barris. Qualsevol iniciativa destinada a reduir les desigualtats socials, rehabilitar espais degradats, afrontar els efectes de la crisi climàtica o millorar la qualitat de vida dels barris hauria de ser benvinguda. Precisament per això, perquè és una oportunitat extraordinària, calia abordar-la amb l'ambició i el consens que mereixia, generant una proposta realment transformadora, coherent i plenament compassada amb els objectius del pla de la Generalitat de Catalunya. Lluny d’això, l’Equip de Govern ha presentat un calaix de sastre on conviuen actuacions molt diverses, algunes necessàries i d’altres que difícilment poden considerar-se prioritàries si el que es pretén és combatre les desigualtats socials.

Tanmateix, en aquesta ocasió volem centrar-nos en les formes amb què s’ha elaborat i aprovat tot plegat, deixant de banda el fons, que donaria per uns quants articles monogràfics. En números rodons, el projecte aprovat per Junts i ERC preveu actuacions per un total de 25.000.000 €, a executar en cinc anys. En cas que se’ns concedeixi la sol·licitud, la Generalitat en finançarà un 60% i el 40% restant —uns 10.000.000 €, 2.000.000 € per exercici— haurà de ser assumit per l’Ajuntament de Manlleu. Per tant, estem davant d’un projecte d’allò més rellevant en la mesura que condicionarà no només l’acció de govern del poc que queda de mandat, sinó també la totalitat del següent. Especialment, pel que fa a la capacitat de projectar i executar inversions.

Davant d’això, resulta incomprensible la total exclusió de l’oposició en l’elaboració de la proposta: des de la selecció de l’àrea urbana on desenvolupar les actuacions —requisit de la convocatòria— fins a la selecció i priorització d’aquestes. De fet, l’Equip de Govern pretenia, inicialment, incorporar per urgència la seva aprovació al darrer ple municipal ordinari, sense ni tan sols haver-nos presentat el projecte amb una mínima profunditat. Els partits de l’oposició ens vam plantar i, finalment, la proposta va ser aprovada en sessió extraordinària. Tanmateix, entre un ple i l’altre la situació no va canviar gaire, més enllà del temps que vam tenir per analitzar-la documentació i formar-nos una opinió sobre una proposta tancada sobre la qual ja no podíem incidir.

L’Equip de Govern sap que el i la representant de la CUP al consistori participem de totes les reunions a què se’ns convoca i sempre procurem tenir-hi una actitud proactiva i col·laboradora; això sí, i no ens n’amaguem: partint del nostre projecte polític i fidels a l’assemblea que representem. Al voltant d’un assumpte de gran envergadura com el Pla de Barris, que implica milions d’euros públics i condicionarà el futur del municipi durant anys, no se’ns ha permès dir-hi la nostra fins al moment que havíem de votar-hi a favor, en contra o abstenir-nos. Aquest modus operandi no és, malauradament, un cas aïllat. És un símptoma més d'una manera de governar basada en els fets consumats, en la nul·la de voluntat de construir consensos i en la idea que disposar d'una majoria aritmètica és suficient per prescindir del diàleg polític. Constatem amb tristesa que aquest tarannà de l’Equip de Govern no varia sigui quin sigui el soci de Junts. Primer el PSC i ara ERC: quan són a l’oposició reclamen una transparència i participació que no practiquen quan ostenten responsabilitats de govern. I als fets ens remetem.