'Un Pla de Barris que s’hauria d’obrir a les persones i no al riu', per PSC Manlleu

Hi ha projectes que, pel seu nom i per la seva finalitat, generen consens gairebé automàtic. El Pla de Barris n'és un exemple. Qui pot estar en contra de reduir desigualtats, reforçar la cohesió social o crear oportunitats per als col·lectius més vulnerables? I si per aconseguir aquests objectius es despleguen obres i la millora del municipi? Precisament perquè compartim aquests objectius, cal ser exigents amb la manera com es concreten.

El problema del Pla de Barris que s’ha presentat no és la seva ambició, sinó les seves prioritats. La filosofia d'aquest programa és clara. Identificar primer les vulnerabilitats i desigualtats socials i, a partir d'aquí, dissenyar actuacions per combatre-les. Tanmateix, la sensació que deixa el projecte és la contrària, i és primer s'ha decidit unilateralment quina transformació urbanística es volia executar i després s'ha construït el relat que la justifiqués.

Les desigualtats no es poden reduir únicament amb nous passejos, reurbanitzacions o equipaments. També tenen a veure amb la inseguretat que poden sentir moltes dones en determinats espais públics, amb les barreres que encara pateixen les persones amb discapacitat, amb la manca d'habitatge assequible, amb el retrocés del català o amb les dificultats dels joves per trobar oportunitats i amb la feblesa de la cohesió social. I tot i que el govern insistia en el fet que aquests indicadors s’havien fet servir, la realitat és que no, perquè l’àrea d’actuació s’havia triat a dit. 

La gran majoria dels recursos van destinats a actuacions purament físiques sense un rerefons que millori la vida de les persones, més aviat una mica de tractament estètic. Les obres són necessàries i legítimes, però costa acceptar que un programa pensat per combatre desigualtats acabi dedicant gairebé nou de cada deu euros a transformacions urbanístiques mentre les actuacions socials ocupen un paper secundari.

A més, un projecte d'aquesta magnitud hauria d'haver nascut del consens i la participació. Un Pla de Barris no hauria de ser patrimoni d'un govern o d'un regidor concret, sinó un projecte compartit per la ciutat, construït amb els agents socials, les entitats i el conjunt de les forces polítiques. 

Manlleu necessita millorar els seus espais públics, però sobretot necessita reforçar les oportunitats de la seva gent i reforçar la cohesió social. Les places, els carrers i els edificis poden transformar la imatge d'una ciutat; però les polítiques socials, educatives i comunitàries són les que transformen realment la vida de les persones.

Tot i que qualsevol millora per Manlleu serà benvinguda, ens entristeix desaprofitar una veritable eina de transformació social, molt necessària pels reptes que avui té la nostra ciutat.