El CB Manlleu rellisca i perd la categoria (88-65)

cbmanlleu.cat

El Manlleu va intentar donar el primer pas de la remuntada aquest diumenge, però va tornar de les Borges Blanques sense ni tan sols una ampolla d’oli. Després de la derrota en el primer partit, el conjunt manlleuenc esperava poder recuperar el factor pista superant el CB Borges-Garrigues, però un tercer quart gens encertat va condemnar el Manlleu, que va acabar dient adéu a la categoria amb una derrota per 88 a 65.

L’equip osonenc va afrontar el partit amb tots els seus efectius i amb una barreja de nervis i ambició. Pablo Polanco va obrir el marcador amb un triple ràpidament respost pels locals, que van obrir distàncies per posar-se 5 punts per sobre. Els homes de Jordi Serra no es van arronsar i gràcies a les cistelles de Lluc Gómez i Xevi Soldevila van recuperar el pols del partit. Mundet va donar contundència a l’equip quan més la necessitava i en els dos últims minuts la intensitat en defensa i l’encert en l’atac van permetre al Manlleu capgirar el resultat i acabar el quart amb un 23 a 28 favorable.

Si el primer temps es va tancar amb un triple de Lluc, el segon va començar igual, amb un tir llunyà de Polanco que permetia al Manlleu aconseguir la màxima diferència de 8 punts a favor. Ernest Boix va donar velocitat al conjunt en un moment on el ritme del partit va accelerar-se, amb els dos equips mantenint-se a ratlla i amb un Manlleu que, malgrat no poder dominar al marcador, va mostrar la seva millor versió a la pista defensant amb força i atacant amb valentia per arribar a l’equador amb 41 a 39.

El descans es va convertir en una migdiada de malson. El Borges-Garrigues va trobar la cistella amb facilitat, i en pocs instants ja havia ampliat la diferència al límit psicològic de les dues xifres (49-39). Mentrestant, el Manlleu es va veure poc valent en l’entrada a cistella davant la pressió local i va arriscar en excés des de darrere dels 6,75 metres. Sense premi en els triples i amb dificultats per agafar els rebots, el Manlleu va anar donant corda als locals fins arribar al final del tercer temps 18 punts per sota, 68 a 50.

El gran repte dels últims deu minuts només tenia una solució: mantenir a ratlla els locals en defensa i buscar els triples com a opció més ràpida per anar rascant punts. La defensa va funcionar amb escreix durant els primers minuts, i si bé els triples van anar arribant no ho van fer en prou quantitat com per posar contra les cordes als de la capital de Les Garrigues. Arnau Gorchs va fer baixar la diferència fins els 14 punts i Èric Moral també va trobar el camí dels triples quan la reacció ja semblava impossible. Tot i la diferència, el Borges-Garrigues no va baixar la intensitat i tampoc ho va fer el Manlleu, que encara va trobar la cistella de mans de Miki Arqués. La victòria, però ja feia temps que havia marxat, i el Manlleu es va haver d’acomiadar de la categoria amb una derrota lluny de casa.