La beca Segimon Serrallonga per ampliar estudis universitaris tindrà un caràcter anual

L’Ajuntament de Torelló ha convocat la segona edició de la beca Segimon Serrallonga. L’any 2006, l’Ajuntament de Torelló va nomenar fill predilecte del municipi l’escriptor i professor Segimon Serrallonga, i va acordar d’instituir, en memòria seva, una beca d’ampliació d’estudis superiors a l’estranger en les àrees d’Humanitats, Arts i Ciències de l’Educació, que en aquesta segona edició s’ha ampliat a l’àmbit de les Ciències Socials.

L’alcalde de Torelló, Miquel Franch, ha anunciat que l’ajuntament valora la seva rellevància i la beca serà anual. Aquest ajut està destinat a l’ampliació d’estudis en universitats estrangeres per al curs acadèmic 2009-2010. La convocatòria s’adreça a persones titulades o a estudiants de darrer any d’una titulació de les àrees d’Humanitats, Arts, Ciències Socials i Ciències de l’Educació, que hagin cursat o cursin els estudis en alguna universitat o en algun centre d’educació superior dels Països Catalans.

L’Ajuntament de Torelló compta amb la col•laboració de la Xarxa Vives d’Universitats i l’Aula Segimon Serrallonga de la UVic en les tasques d’assessorament i difusió. Precisament, Francesc Codina, de l’Aula Segimon Serrallonga de la Universitat de Vic, ha explicat que el llegat del poeta està en fase de catalogació i és consultable pels investigadors.

La convocatòria estarà oberta fins el 16 d’abril de 2009. S’ha de presentar una memòria explicativa del projecte d’estudis per al qual sol•licita la beca. La dotació de la beca és de 15.000 euros. L’any passat es van rebre nou propostes.

Segimon Serrallonga i Morer (1930-2002) és autor d’una obra de reconeguda vàlua artística i profunda qualitat humana en els vessants de la poesia, l’assaig i la traducció. Format al Seminari de Vic, va ampliar els estudis a la Universitat Catòlica de Lovaina, a Bèlgica, on es va llicenciar en Filologia Clàssica. Posteriorment va obtenir la llicenciatura de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Compromès amb el seu país i amb la causa de la justícia i la llibertat, va participar activament en la lluita antifranquista i va ser membre fundador de l’Assemblea de Catalunya. Des del 1977 fins a la seva mort, va dedicar-se a la docència universitària, primerament a l’Escola de Mestres Balmes i després a la Universitat de Vic, en la qual va exercir també els càrrecs de responsable literari de l’Editorial Eumo i de director de la Biblioteca.