L'estat dels rius i rieres d'Osona, "relativament bo" durant el 2013 segons un estudi del CERM de Manlleu

El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis del Museu del Ter de Manlleu ha dut a terme, com s’ha anat fet des del 2002, l’avaluació de l’estat ecològic dels rius i rieres de la comarca d’Osona. El mostreig del 2013 ha donat valors relativament bons tant a la primavera com a l’estiu.

De totes maneres, els rius Gurri i Mèder presenten una sèrie de disfuncions per millorar. També es detecta contaminació puntual al tram del Ter que passa per Manlleu. Ho ha explicat a Ràdio Manlleu Núria Sellarès, ambientòloga del CERM.

En general "els rius d’Osona tenen bastant bona qualitat" i un dels factors, segons Núria Sellarès, és que aquest any "hi ha hagut molta pluviometria i això ajuda perquè tots els contaminants es dil·lueixen". S’han analitzat punts a 8 localitats d’Osona on s’han donat valors relativament bons tant a la primavera com a l’estiu. Sellarès remarca que en el cas del Mèder i el Gurri són conques agrícoles i més petites. Al Ter, les problemàtiques principals són la manca de bosc de ribera, la discontinuïtat de cabals i alguns abocaments d’aigües residuals sense tractar.

Pel que fa a la recuperació de la platja fluvial amb bandera blava que fa pocs dies apostava per recuperar el treball d’Albert Santasusagna per repensar el passeig del Ter, Sellarès explica que a la resclosa de la Teula, on s’ha fet la rampa per a peixos, ja hi ha gent que s’hi banya. En opinió de Sellarès, seria factible dur-ho a terme però en algun indrets del passeig del Ter "costaria perquè està una mica degradat". El problema, explica l’ambientòloga, és que "hi ha moltes rescloses que canvien totalment la morfologia del riu". Sellarès comenta que "si l’aigua corrés no hi hauria gaire problema però la resclosa fa que es vagin acumulant sediments al darrere i l’aigua va quedant estancada fins que es modifica absolutament tota la vida que pot haver-hi".

Durant l’estudi, s’analitzen els paràmetres bàsics com el ph, l’oxigen, la temperatura i la conductivitat elèctrica. De manera més específica miren nutrients com el nitrogen i el fòsfor, que en aigües residuals són més abundants del normal. Els macroinvertebrats, petits insectes, també indiquen la qualitat de l’aigua.

Enguany s’ha reduït els punts de recollida de mostres fins a 8 (de vegades havien estat fins a 24). El seguiment de 2013 s’ha dut a terme amb la col·laboració del laboratori de Depuradores d’Osona, SL a l’EDAR de Vic, per encàrrec de l’Ajuntament de Vic i amb el suport de l’Ajuntament de Manlleu.