Es compleixen 175 anys del gran incendi que va calcinar Manlleu en plena Primera Guerra Carlina

La nit del 28 al 29 d’abril de 1839, fa justament 175 anys, Manlleu va viure un dels episodis més negres de la seva història. Enmig de les lluites emmarcades en la Primera Guerra Carlina, tot el Baix Vila, aleshores en ple creixement, va ser incendiat per les tropes carlines comandades pel comte d’Espanya.

La primera Carlinada, com fou coneguda la llarga guerra que va durar set anys, va afectar directament la comarca d’Osona. Es tractava d’una lluita dinàstica entre partidaris de la reina proclamada Isabel II i el pretendent Carles Maria Isidre de Borbó. De l’impacte de la tragèdia a la ciutat n'ha parlat a Ràdio Manlleu l'humanista i estudiós local Joan Arimany.

Des de 1837, Manlleu era una plaça isabelina. La nit del 28 al 29 d’abril de 1839 va tenir lloc l’assalt de l’exèrcit carlí que havia encerclat el nucli urbà. Dirigit per Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, des de la masia del Fugurull on havia instal·lat el seu lloc de comandament. La població, aleshores, tenia dos espais fortificats: el més segur, a Dalt Vila, i el més feble que arribava fins al riu. Els manlleuencs que van poder escapar de les flames es van refugiar a la part alta, la més protegida. L'església de Santa Maria va servir com a centre de la defensa. Prop del castell de Vilagelans, els dos bàndols es van enfrontar i van haver-hi moltes pèrdues humanes i materials encara que no ha transcendit una "xifra concreta".

El desastre que va suposar aquell fet, va tenir a més llarg termini, conseqüències positives. En paraules de Joaquim Albareda: "Probablement la crema de Manlleu a mans dels carlins –quan els fabricants van arriscar totes les possibilitats de reprendre l’aventura industrial-, s’establiren les bases de la indústria moderna manlleuenca". Les flames van consumir els primers edificis d’incipient vocació industrial. Sobre les seves restes, comprades per emprenedors com Francesc Puget, Juncadella i Baixeras, es van aixecar les primeres fàbriques tèxtils de la població que ja van utilitzar la força hidràulica com a energia per moure les seves turbines.