Una "estabilitat a l'alça" al padró municipal permet que Manlleu mantingui els 20.000 habitants
Aquest llindar implica rebre més diners en concepte de participació en els tributs de l'Estat
Manlleu ha tornat a salvar pels pèls la xifra dels 20.000 habitants del padró. Va ser l'any 2009 quan es va assolir aquest històric llindar, que a banda del simbolisme, en el caire pragmàtic es tradueix en més diners que es poden destinar a finançar serveis.
La dada de població és el punt clau a partir del qual el govern central transfereix recursos als ajuntaments en concepte de participació en els tributs de l’Estat. Darrerament el padró revela que “hi ha una certa estabilitat a l’alça, a l’entorn dels 20.200 i amb un cert repunt de desplaçaments interns, encara que insignificants comparat amb fa uns anys”, segon ha assegurat l'alcalde, Àlex Garrido.
El batlle explica que si ho traduïm en diners, serien “a l’entorn dels 300.000 euros” els que es podrien perdre. El batlle comenta que la barrera dels 20.0000 faria canviar aquesta participació en els tributs de l’Estat i “evidentment” la ciutat “es veuria perjudicada, perquè els serveis que oferim no deixaríem d’oferir-los per ser 19.999; la gent no ho entendria i tampoc no volem fer-ho”. En canvi “els diners que rebríem de l’administració de l’estat serien molt menors”. A banda del factor econòmic, també es perdrien els 21 regidors actuals. Si baixés de 20.000, Manlleu en tornaria a tenir 17, els mateixos que té, per exemple, Torelló.
