Un estudi evidencia l'augment de nitrits, nitrats i fosfats en diferents punts del Ter
Les principals causes són l'excés de purins als camps de conreu, el trencament del clavegueram i cabals molt baixos
El Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC i l'àrea ambiental del Museu del Ter han publicat recentment un estudi sobre l'estat ecològic dels rius d'Osona l'any 2019. En aquest informe els investigadors evidencien l'augment de nitrits, nitrats i fosfats en diferents punts del Ter.
També es mostra l’augment en altres rius com el Gurri, el Meder i el Rimentol. La biòloga del CERM, Marta Jutglar, explica que aquests rius mostren "deficiències greus" a la plana agrícola i riu avall dels nuclis urbans de Vic i Manlleu. Les principals causes són l'excés de purins als camps de conreu, el trencament del clavegueram o el poc cabal que s'ha registrat en rius com el Gurri, cosa que ha afectat en la qualitat. El Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic i l’àrea ambiental del Museu del Ter han publicat els resultats de l'última avaluació de l'estat ecològic dels cursos fluvials de la comarca d'Osona amb dades relatives al 2019.
L'estudi detecta un augment dels nitrits, nitrats i fosfats als sectors del riu que passen per la plana. Els purins, però també el trencament puntual del clavegueram i els baixos cabals per culpa de la sequera també influencien en aquest augment dels nivells.
El resultat de l'estudi es basa en el mostreig de deu trams fluvials, mesurats a la primavera i a l'estiu. D'aquests deu sectors, quatre corresponen al riu Ter als termes municipals de Manlleu, les Masies de Voltregà i Torelló. Per dur a terme l’estudi es van mesurar paràmetres fisicoquímics, el cabal del riu, la qualitat de l’hàbitat fluvial, la qualitat del bosc de ribera i la qualitat biològica de l’aigua, fent servir macroinvertebrats aquàtics -escarabats, sabaters, cuques de capsa, larves de dípters- com a indicadors.
Sectors de la plana agrícola i riu avall de nuclis urbans, com el Ter després del seu pas per Manlleu, es veuen alterats i la qualitat de l’aigua tendeix a baixar. En els trams on la qualitat de l'aigua s'ha detectat que és pitjor, els ajuntaments de la zona ja s'han compromès a actuar. Segons explica la biòloga Marta Jutglar, en el cas de Manlleu és previst que el consistori arregli alguns dels punts on hi ha hagut trencaments de clavegueram.
