

La instal·lació d'un camp de plaques solars de 432 hectàrees a Osona ha disparat les alarmes. Els ajuntaments afectats, Manlleu, Torelló i l'Esquirol han rebut el projecte per sorpresa i s'hi oposen rotundament.
També el Consell Comarcal i entitats afectades, com ara Unió de Pagesos, han posat el crit al cel. Exigeixen al Departament de Territori i Sostenibilitat, que és qui té l'última paraula, que no hi doni llum verda i que hi hagi una planificació territorial en funció de cada zona. Malgrat ser conscients de la necessitat d'apostar per les energies renovables, demanen que es faci "amb criteri" i no a canvi de “sacrificar” altres sectors com la pagesia. I és que bona part de la superfície projectada són en l'actualitat camps de cultiu.
El projecte inclou la creació de dos macro-parcs fotovoltaics, d'unes 200 hectàrees cadascun, que confluirien a la zona del santuari de Puig-agut, entre els termes de Manlleu, l’Esquirol i Torelló. Es tracta d'una zona on ara hi ha camps, granges, passos de pastures i cases de pagès. Des dels ajuntaments afectats, que no en sabien res fins que es van trobar la proposta damunt de la taula, han emès informes desfavorables, en forma d'al·legacions, al Departament de Territori i Sostenibilitat, exigint la retirada del projecte.
Enric Vilaregut, regidor d'Urbanisme de Manlleu, recorda que afectaria el principal lloc d'esbarjo del municipi "i els nostres millors camps de conreu". Des dels ajuntaments són conscients que cal un canvi de model per afrontar l'emergència climàtica però defensen que aquest macroprojecte no és la manera. El regidor de Manlleu demana "sentit comú" i especialment "trobar un punt mig". "Parcs solars, sí, però en llocs correctes. Prioritzem primer les cobertes, després els erms i finalment els camps de conreu", apunta.
Moratòries
A l'espera de veure què decideix el Departament de Territori, els ajuntaments afectats han començat a moure's per intentar evitar que proliferin les propostes com les presentades. Aquest dimarts Manlleu aprovarà al ple una moratòria perquè, durant un any, no s'atorguin llicències per instal·lacions solars de més de 100 quilowatts en sòl no urbanitzable. En aquest sentit, Enric Vilaregut recorda que la llei que regula aquest tipus d'instal·lacions "explicita que es permeten si són d'acord amb les disposicions urbanístiques dels ajuntaments".
Sobirania energètica versus alimentària
A banda dels ajuntaments, el Consell Comarcal també s'ha posicionat en contra de les darreres propostes de camps de plaques fotovoltaiques. "Són instal·lacions necessàries, però cal abans una planificació territorial, on Generalitat i món local acordin com han de ser aquestes instal·lacions i, sobretot, on s'han d'instal·lar", diu el president, Joan Carles Rodríguez.
Des de l'ens són partidaris de crear una comissió del món local que pugui interlocutar amb la Generalitat i, alhora, crear una categorització de sòl per veure en quins punts seria ”més òptim” instal·lar els parcs fotovoltaics. Alhora apel·la al fet que, si realment, una part del territori ha d'acabar "sacrificant-se" i cedint part del seu paisatge, "potser s'hauria de pensar, com a mínim, en algun tipus de compensació".
Unió de Pagesos alerta que els camps fotovoltaics "creixen com bolets"
Des d'Unió de Pagesos, Josep Guitart, alerta que el cas d'Osona no és aïllat i que “a tot el país se'n faran com bolets". A parer seu, el decret llei 16/2019 de mesures urgents per l'emergència climàtica i l'impuls d'energies renovables, "és com fer una carretera ampla, que atraurà les macroempreses" i que comportarà, a cinc anys vista, la desaparició "d'entre el 10 i el 15% dels camps de cultiu”. A més, recorda que, malauradament, el 70% dels terrenys de cultiu de Catalunya no pertanyen al pagès sinó que paguen un lloguer per utilitzar-los. I es temen que els propietaris, davant el benefici econòmic d'un parc solar, acabin optant per cedir-los als grans promotors.
Territori està pendent d'informes
El Departament de Territori preveu resoldre les al·legacions a principis de gener. El període d'exposició pública va finalitzar el 28 de novembre i subratllen que estan a l'espera d'informes d'Urbanisme i Agricultura que seran "determinants".