L'impressor manlleuenc Rafael Figueró, homenatjat pels actes del Tricentenari a Manlleu

Aquest divendres al vespre continuen els actes del Tricentenari a Manlleu. Es presentaran al Museu del Ter els plafons Osona 1714 pam a pam, amb una ruta que senyalitzarà espais, fets i personatges de la comarca significatius durant la Guerra de Successió.

L’historiador i periodista Xavier Camprubí pronunciarà una conferència a 2/4 de 8 que aportarà llum sobre la figura de Rafael Figueró, un personatge "conegut pels historiadors de l’època moderna perquè va ser l’impressor de gran quantitat d’obres, tant llibres com pamflets", però en canvi "ningú no havia entrat a fons a estudiar la seva figura".

Xavier Camprubí és de Tona i explica que "en descobrir que era fill de Manlleu el personatge em va crear un interès més especial". El va descobrir "quan vaig començar a fer el doctorat i no tenia clar en què basaria la tesi però sí que volia fer història de la premsa". Va fer un treball sobre el diari "Diario del sitio y defensa de Barcelona" que Figueró va publicar durant el setge de 1713 i 1714 com a "òrgan de la resistència de la defensa catalana enfront de Felip V" i en van sortir 42 números. Vaig veure que hi havia "un buit, molta feina per fer i em vaig interessar pel tema". Va arribar a ser "l’impressor més important de Catalunya de l’època moderna".

Rafael Figueró era fill d’un paraire, negociant i pagès que portava el mateix nom. Va acabar essent impressor a Barcelona perquè durant la postguerra de la Guerra dels Segadors, al voltant de 1650, molts joves "d’arreu de Catalunya van aprofitar que hi havia hagut un buit poblacional a Barcelona com a conseqüència del setge i de l’epidèmia de pesta". El jove Figueró va entrar a treballar a la impremta de la mà del doctor en Medicina (i també manlleuenc) Miquel Delmuns, el qual "estava molt ben posicionat, fins al punt de ser conseller tercer de Barcelona" i que comerciava amb llibres a l’engròs. Delmuns va adquirir la impremta, on hi treballava un altre nebot, Miquel Gelabert, cosí de Figueró. Com que era "molt emprenedor", Rafael Figueró aviat va comprar el negoci.

El 1705 Carles III va desembarcar a Barcelona i de seguida "el va nomenar impressor reial amb la potestat per imprimir documents d’estat i gasetes en exclusiva". El control "era del producte en si més que no pas ideològic, perquè els continguts ja arribaven totalment filtrats". El moment "culminant" de la seva carrera com a impressor va ser aquest nomenament però després, durant la Guerra de Successió, durant l’evacuació de les tropes aliades, s’opta per continuar la guerra i resistir. Serà llavors quan es crearà l’única publicació que es pot considerar "una veritable premsa d’estat" catalana.

La gaseta està al servei dels interessos de la resistència i "és un moment importantíssim perquè per primer i únic cop a la nostra història s’adopta aquest model de premsa d’estat per donar a conèixer al món el que passa a Barcelona", assetjada per l’exèrcit borbònic. La gaseta "es distribuïa a Europa mitjançant els ambaixadors que el govern català tenia a Londres, La Haia i Viena i a més també fora de les muralles de Barcelona i als cordons enemics per desmoralitzar i influir en l’estat d’ànim de les tropes" que assetgen Barcelona "amb una finalitat propagandística claríssima".

Un dels plafons es dedica a Rafael Figueró "per retre-li homenatge perquè m’atreviria a dir que a nivell cultural és un dels personatges més rellevants de la història de Manlleu, almenys a l’època moderna". "Almenys tant Figueró com Miquel Delmuns es mereixerien un carrer". Camprubí considera que el títol de Villa Fidelísima que es va atorgar a Manlleu per haver fet costat al bàndol borbònic és "una injustícia històrica perquè sempre són unes elits les qui es posicionen d’una manera o d’una altra; es tractaria de veure de qui era partidari el poble".