'Els llops d'Àngel Guimerà' commemora a Manlleu els 100 anys de la mort del poeta
Un espectacle poètic organitzat per la Biblioteca de Manlleu i l’Agrupació sardanista que tindrà lloc el divendres 24 de gener
El.ter.net
17 de gener de 2025 a les 12:20
L'acte serà a la Fundació Antiga Caixa de ManlleuElter.net
La Biblioteca Municipal de Manlleu BBVA i l’Agrupació Sardanista Manlleuenca s’uneixen per commemorar a Manlleu el centenari de la mort d’Àngel Guimerà amb Els llops d’Àngel Guimerà. Un espectacle poètic que tindrà lloc el divendres, 24 de gener, a les 19 h a l’Auditori de la Fundació Antiga Caixa de Manlleu, amb entrada gratuïta.
Aquesta obra de petit format de Bubulina Teatre recupera part de la millor poesia d’Àngel Guimerà, així com alguns poemes de l’escriptor musicats per Enric Morera, incloent-hi les populars La Santa Espina, Les fulles seques i La sardana de les monges. Serà interpretat per Valentí Maymó, rapsode i intèrpret de tenora, amb dramatúrgia de Jordi Lara i producció de Gisela Figueras.
Àngel Guimerà va escriure totes les passions. Però se sap molt poc de com les va viure ell, home discret i gelós de la seva intimitat. En aquest espectacle, un dels seus personatges més immortals, en Manelic de Terra Baixa, ens ho explica.
L’any 2024 es va commemorar a Catalunya el centenari de la mort de Guimerà i Manlleu s’hi ha sumat amb aquest espectacle organitzat conjuntament per la Biblioteca Municipal i l’Agrupació sardanista. També, dins del Club de lectura de Clàssics de la Biblioteca, s’ha triat per comentar la lectura de l’obra de teatre L’aranya el 12 de febrer. Una obra que es representarà al TNC i al teatre Atlàntida de Vic en els pròxims mesos.
Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845, Barcelona, 18 de juliol de 1924), va ser un dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença a l’acabament del segle XIX. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària estava dedicada al teatre. Amb l’obra Mar i cel, traduïda a vuit idiomes, va aconseguir reconeixement internacional.
A l’última dècada del segle XIX, l’autor va viure la seva època més brillant amb obres com Maria-Rosa (1894), Terra Baixa (1896) o La filla del mar (1900). En els últims anys de vida, va diversificar-se, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.
Aquesta obra de petit format de Bubulina Teatre recupera part de la millor poesia d’Àngel Guimerà, així com alguns poemes de l’escriptor musicats per Enric Morera, incloent-hi les populars La Santa Espina, Les fulles seques i La sardana de les monges. Serà interpretat per Valentí Maymó, rapsode i intèrpret de tenora, amb dramatúrgia de Jordi Lara i producció de Gisela Figueras.
Àngel Guimerà va escriure totes les passions. Però se sap molt poc de com les va viure ell, home discret i gelós de la seva intimitat. En aquest espectacle, un dels seus personatges més immortals, en Manelic de Terra Baixa, ens ho explica.
L’any 2024 es va commemorar a Catalunya el centenari de la mort de Guimerà i Manlleu s’hi ha sumat amb aquest espectacle organitzat conjuntament per la Biblioteca Municipal i l’Agrupació sardanista. També, dins del Club de lectura de Clàssics de la Biblioteca, s’ha triat per comentar la lectura de l’obra de teatre L’aranya el 12 de febrer. Una obra que es representarà al TNC i al teatre Atlàntida de Vic en els pròxims mesos.
Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 6 de maig de 1845, Barcelona, 18 de juliol de 1924), va ser un dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença a l’acabament del segle XIX. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària estava dedicada al teatre. Amb l’obra Mar i cel, traduïda a vuit idiomes, va aconseguir reconeixement internacional.
A l’última dècada del segle XIX, l’autor va viure la seva època més brillant amb obres com Maria-Rosa (1894), Terra Baixa (1896) o La filla del mar (1900). En els últims anys de vida, va diversificar-se, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.
