Antonio Machado Ruiz (Sevilla 1875 – Cotlliure 1939) va ser un dels poetes i intel·lectuals més destacats de la Generació del 98. Amb motiu del
150è aniversari del seu naixement, la Biblioteca i la Penya Flamenca tornen a organitzar un acte conjuntament per parlar d’algun personatge andalús destacat de la vida cultural. L'esdeveniment, tindrà lloc el
dijous 3 d'abril a les set de la tarda a la Biblioteca Municipal
En aquesta ocasió s’ha escollit l’espectacle de petit format
Hendido por el rayo, de la Companyia Cos de Lletra, formada per l’actor Salva Artesero i l’autora i directora teatral Ruth Vilar. Serà un
recital-tertúlia, obert al debat entre els assistents, que permetrà compartir impressions sobre l’obra de Machado. Partiran d’una mirada global sobre la figura del poeta, rememorant la seva capacitat única per captar la bellesa del paisatge i la profunditat dels sentiments humans, i continuaran amb un recital que recuperarà els versos més significatius de Machado, plens de reflexions sobre el temps i la memòria. Podrem escoltar poemes des dels més meditatius de
Soledades fins als paisatges inoblidables de
Campos de Castilla. Una experiència completa per redescobrir Machado, una veu atemporal.
Al començament de l’acte, alguns membres de la Penya Flamenca
interpretaran algunes peces a la guitarra per donar color i sonoritat a l’acte.
Antonio Machado, fill d’una família de tarannà liberal, va estudiar a la Institución Libre de Enseñanza a Madrid. Va haver d’interrompre en diverses ocasions la seva formació per problemes econòmics familiars. L’any 1899 s’instal·la a París amb el seu germà Manuel i treballa com a traductor a l’editorial Garnier. A París coneix Rubén Dario, Oscar Wilde i Pío Baroja. De tornada a Madrid es va fer amic de Juan Ramón Jiménez i participa a les tertúlies i els joves grups literaris. L’any 1907 guanya les oposicions de catedràtic de francès a l’institut de Sòria. Allà va conèixer el seu gran amor, Leonor Izquierdo, molt més jove que ell, i que seria objecte de grans poemes. Leonor va morir de tuberculosi l’any 1912 i aquest fet li provocà una gran depressió. Va viure en diversos llocs d’Espanya com Baeza, Segovia i Rocafort (València). En els últims anys de la seva vida va establir una relació amorosa secreta amb Pilar de Valderrama, la Guiomar dels seus poemes. Amb la derrota de l’Exèrcit Popular Republicà s’exilia a Cotlliure on mor l’any 1939.
Va destacar sobretot com a poeta, però també va escriure prosa i teatre. Són molt coneguts poemaris com
Soledades,
galerías. Otros poemas,
Campos de Castilla o Nuevas canciones. En el teatre destaca
La Lola se va a los puertos, escrita conjuntament amb el seu germà Manuel.
La seva poesia ha estat versionada per cantants com Paco Ibáñez o Joan Manuel Serrat.