HISTÒRIA
L'Arxiu Municipal de Manlleu publica el padró municipal de 1905
Els ciutadans poden consultar quines cases de pagès existien, quins carrers hi havia a la Capital del Ter, entre altres informacions d'interès
Elter.net
18 de setembre de 2026 a les 13:48
El projecte de transcripció i geolocalització de l'Arxiu Municipal de Manlleu segueix el seu curs. L'ens municipal ha publicat un storymaps interactiu amb el padró d'habitants que hi havia el 1905 a Manlleu. Així mateix, facilita informació d'interès a la ciutadania com els oficis de l'època, els carrers que hi havia i els noms d'home i de dona més populars.
El 1905 a Manlleu hi havia uns 6.075 habitants que estaven agrupats en 1.481 famílies. Aquell any va ser molt marcat per fets que van ocórrer a Catalunya, com l'eclipsi de sol que es va veure de manera total a l'extrem sud de Catalunya i parcial a Barcelona. També va ser l'any en què hi va haver l'assalt d'oficials de l'exèrcit espanyol a les redaccions de la revista "Cu-cut!" i del diari La Veu de Catalunya. A nivell polític, la Lliga Regionalista d'Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó va agafar molta força política al territori català en un moment en què s'estava vivint el règim de la restauració borbònica.
Els ciutadans de la Capital del Ter vivien als carrers del nucli urbà, al centre de Manlleu, i hi havia un total de 681 persones que residien en masos, fàbriques, cantines i altres tipus d'habitatges disseminats pel terme municipal. La gran majoria de veïns havien nascut a la localitat osonenca, però en aquella època, la ciutat del Ter va acollir persones que provenien de les comarques catalanes, de províncies espanyoles com Osca, Burgos, Sòria o Saragossa, i països com França i Andorra.
De què treballaven els manlleuencs?
Depenent de la zona on vivia la població, era més comú que hi haguessin més pagesos o jornalers als masos disseminats. Al nucli urbà, predominaven les feines que estaven relacionades amb la industrialització, en una època en què Catalunya era el motor de la industrialització a Espanya.
Les ocupacions que més destacaven eren la de filadors i filadores, que era la que més treballadors tenia, amb uns 529 ciutadans. La professió de jornaler i jornalera era la segona ocupació on treballaven més manlleuencs i manlleuenques, amb 310. Els pagesos i pageses era la tercera ocupació de la ciutat del Ter, amb 286. Cal destacar també el treball de teixidor i teixidors, on hi treballaven uns 207 ciutadans i ciutadanes de Manlleu.
Quins eren els noms més comuns?
Els cinc noms d'home més populars eren Josep, Joan, Ramon, Pere i Jaume; molts d'aquests noms provenen del catolicisme. Les cinc noms de dona més populars eren Maria, Dolors, Teresa, Carme i Josefa, en una època en què Espanya es considerava un estat catòlic.
Si teniu curiositat per saber on vivia una família concreta o voleu buscar els vostres propis avantpassats, podeu accedir de forma interactiva a l'aplicació del padró o consultar els documents originals digitalitzats a través del portal d'Arxius en Línia de la Generalitat de Catalunya.
Si detecteu qualsevol error o teniu informació, podeu contractar amb el mail: arxiu@manlleu.cat
El 1905 a Manlleu hi havia uns 6.075 habitants que estaven agrupats en 1.481 famílies. Aquell any va ser molt marcat per fets que van ocórrer a Catalunya, com l'eclipsi de sol que es va veure de manera total a l'extrem sud de Catalunya i parcial a Barcelona. També va ser l'any en què hi va haver l'assalt d'oficials de l'exèrcit espanyol a les redaccions de la revista "Cu-cut!" i del diari La Veu de Catalunya. A nivell polític, la Lliga Regionalista d'Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó va agafar molta força política al territori català en un moment en què s'estava vivint el règim de la restauració borbònica.
Els ciutadans de la Capital del Ter vivien als carrers del nucli urbà, al centre de Manlleu, i hi havia un total de 681 persones que residien en masos, fàbriques, cantines i altres tipus d'habitatges disseminats pel terme municipal. La gran majoria de veïns havien nascut a la localitat osonenca, però en aquella època, la ciutat del Ter va acollir persones que provenien de les comarques catalanes, de províncies espanyoles com Osca, Burgos, Sòria o Saragossa, i països com França i Andorra.
De què treballaven els manlleuencs?
Depenent de la zona on vivia la població, era més comú que hi haguessin més pagesos o jornalers als masos disseminats. Al nucli urbà, predominaven les feines que estaven relacionades amb la industrialització, en una època en què Catalunya era el motor de la industrialització a Espanya.
Les ocupacions que més destacaven eren la de filadors i filadores, que era la que més treballadors tenia, amb uns 529 ciutadans. La professió de jornaler i jornalera era la segona ocupació on treballaven més manlleuencs i manlleuenques, amb 310. Els pagesos i pageses era la tercera ocupació de la ciutat del Ter, amb 286. Cal destacar també el treball de teixidor i teixidors, on hi treballaven uns 207 ciutadans i ciutadanes de Manlleu.
Quins eren els noms més comuns?
Els cinc noms d'home més populars eren Josep, Joan, Ramon, Pere i Jaume; molts d'aquests noms provenen del catolicisme. Les cinc noms de dona més populars eren Maria, Dolors, Teresa, Carme i Josefa, en una època en què Espanya es considerava un estat catòlic.
Si teniu curiositat per saber on vivia una família concreta o voleu buscar els vostres propis avantpassats, podeu accedir de forma interactiva a l'aplicació del padró o consultar els documents originals digitalitzats a través del portal d'Arxius en Línia de la Generalitat de Catalunya.
Si detecteu qualsevol error o teniu informació, podeu contractar amb el mail: arxiu@manlleu.cat
