Manel Sala celebrant el primer gol amb els seus companys. Foto:Viuelmanlleu
Victòria de prestigi del Manlleu a lOlímpic de Terrassa. Saben esperar, saben defensar, saben tenir paciència per acabar sumant 3 punts importantíssims. Tarda màgica a Terrassa per un equip que acumula dues victòries consecutives, les dues a domicili. Barragán, Manel Sala i el treball defensiu van ser les claus del matx.
La tònica de la primera part va durar durant tots els primers 45 minuts. El Terrassa dominava i tenia la possessió davant un Manlleu molt ordenat i esperant el contraatac. El domini dels egarencs era al mig del camp, amb les combinacions entre els seus defenses i mitjos sense prosperar en ocasiona de perill. El sistema defensiu manlleuenc neutralitzava el joc interior dels locals i els obligava a jugar per banda i buscar centrades laterals, que entre la defensa i Barragán podien refusar.
A la segona meitat el partit es va obrir. El Manlleu, amb res a perdre, mica en mica aniria fent passos endavant. Uroz xutava pels manlleuencs per primera vegada en tot el partit al minut 50. El fet que el Manlleu avancés una mica més ho aprofitava el Terrassa per tenir bones oportunitats, però va aparèixer la figura del millor Dani Barragán. Tres parades de molt mèrit van desesperar el conjunt local i van mantenir amb vida un Manlleu que va matar el partit en el tram final.
Al minut 75, entrava Manel Sala que acabaria sent protagonista. Semblava que el partit anava direcció a lempat final entre el Terrassa, topat amb Barragán i el Manlleu, en un molt bon nivell defensiu. Però al minut 85, centrada que sempassava el lateral local Montero. La pilota queia als peus de Manel Sala, que driblava el mateix Montero i batia per baix Ortega. Sense deixar marge a la reacció local, en el temps afegit Manel Sala donava la pilota final per Maik Molist, que encara podia fer un últim sprint per plantar-se sol davant Ortega, definir a la perfecció i fer volar els tres punts cap a Manlleu.