Derrota excessiva del Manlleu a Les Grasses (4-0)
L'expulsió injusta de Canal va condicionar l'equip i la disposició tàctica d'aquest sobre el camp
El partit jugat a les Grasses entre el Santfeliuenc i el Manlleu és dels pitjors partits que se li recorden a l’equip osonenc. Els de Miquel Muñoz van acabar rebent un càstig molt dur, una sangria de gols en els últims 10 minuts, potser excessiva, que va deixar retratada la mala imatge sobre el terreny de joc.
Aquesta contundent derrota es va començar a gestar entre el minut 38 i el 40 de la primera part. El central Albert Canal va veure dues targetes grogues en dues jugades pràcticament seguides i va sortir expulsat de forma injusta.
Fins aquell minut el Manlleu tampoc havia fet mèrits per avançar-se al marcador. El futbol i el bon joc destacaven per la seva absència i la pilota anava més per l’aire que per terra. D’altra banda, les ocacions més clares del partit durant el primer temps van ser per als locals. Zárate i Patxi van perdonar la vida al Manlleu. I, quan els quadribarrats semblaven començar a proposar alguna cosa més que rebutjar tots els atacs locals, Carballo Vázquez va expulsar Canal. La primera targeta va ser en un salt, on el col·legiat va veure un cop de colze inexistent. La segona en una falta a la frontal, en una d’aquelles tantes jugades que pocs mostrarien targeta.
Jugar amb 10 va condicionar el Manlleu per la resta del partit. Just després de retirar-se Canal, Manel Sala va entrar al terreny de joc en el lloc de Jordi Aumatell. Ricard Seuma va passar a ocupar el centre de la defensa, acompanyat de Manu, Ot i Marc Garcia. El mig del camp el van formar, llavors, Fredi, Ivan Fernández, Pol Coll i Mate i Manel Sala sol en la punta d’atac.
Amb aquest plantejament van sortir a defensar-se els osonencs a la segona part. L’equip era una joguina en mans del Santfeliuenc, que acumulava tots els seus jugadors excepte el porter en camp contrari. Allà la pressió asfixant impedia al Manlleu sortir i encara era més impossible connectar amb Manel Sala, massa despenjat en atac. Aroca aguantava l’equip i rebutjava tots els xuts i centrades dels blanc-i-blaus. Però en una centrada, de les tantes que fins llavors havia blocat, va arribar el primer gol local.
Els de Miquel Muñoz necessitaven la victòria contra un rival directe i, a falta de 10 minuts, l’equip es disparava un tret al peu i se suïcidava involuntàriament. En un rampell per buscar l’empat, Muñoz va retirar Mate i Manu per donar entrada a Martí Soler i Trulls, deixant sobre el verd una defensa de tres formada per Ot, Seuma i Marc Garcia. Cap central sobre el camp. L’equip va acabar partit en dos, sense connectar entre ells i a mercè del Santfeliuenc que no va tenir pietat. Un segon gol precedit d’un possible fora de joc, una rematada dins l’àrea petita i un penal van matar el Manlleu en els últims cinc minuts.
L’expulsió injusta de Canal va condicionar l’equip i la disposició tàctica d’aquest sobre el camp. Però la decisió arbitral no pot servir d’excusa perquè els manlleuencs no van xutar a porteria en tot el partit ni van donar símptomes de poder donar perill. La pobra imatge i la falta d’idees van ser el pitjor del partit. D’altra banda, el futbol sempre dona oportunitats per redimir-se i els de Miquel Muñoz poden recuperar l’amor propi i la confiança el proper cap de setmana contra l’Europa. Els quadribarrats estan tres punts per sobre del descens i tenen els seus rivals directes a un i dos punts.
Fitxa tècnica
FC Santfeliuenc: Toni, Èric, Jaume, Ortiz, Alberto (Olmo, min. 60), Jaime, Ion, Romo (Ferran, min. 82), Patxi, Zárate (Maldo, min. 68) i Tena.
AEC Manlleu: Aroca, Ot, Canal, Manu (Trulls, min. 80), Mate (Martí Soler, min. 69), Marc Garcia, Fredi, Seuma, Ivan Fernández, Pol Coll i Aumatell (Manel Sala, min. 41).
Gols: 1-0, Èric, min. 76; 2-0, Patxi, min. 86; 3-0, Tena, min. 87; 4-0, Ferran (p), min. 88.
Àrbitre: Óscar Carballo Vázquez va amonestar amb targeta groga Alberto i Tena (Santfeliuenc) i Canal, dues; Seuma, Ot i Fredi (Manlleu).
