L'AEC Manlleu aconsegueix arrencar un punt davant del Lloret tot i la inferioritat numèrica (1-1)
El femení supera totes les adversitats possibles per fer-se amb la victòria contra el Vilafranca (1-2)
L'expulsió amb vermella directa al minut 36 de partit de Kako va trastocar els plans del primer equip al complicat i exigent camp del Lloret. El fet de quedar-se amb un jugador menys i veure com era el conjunt gironí el que dominava ja amb els mateixos homes sobre el camp, això sí, sense crear grans ocasions de gol, feia preveure que el partit seria molt llarg i dur pels interessos manlleuencs.
Així va ser, efectivament, però l'equip va mostrar una entrega i un sacrifici per equilibrar les forces amb el rival, tot i jugar amb un menys, que el van permetre sumar un punt més que just i merescut.
A la primera meitat el conjunt gironí va tenir un major domini de la possessió de la pilota, amb un Manlleu replegat que volia aprofitar les seves opcions al contraatac. Aquestes van ser gairebé nules al primer temps: només dos xuts llunyans de Martí Soler i Kako van fer intervenir el porter local Gurt. Això sí, en defensa, els osonencs van tornar a estar molt concentrats. Pràcticament cap concessió a un Lloret que pràcticament només generava perill amb les internades per la banda dreta del veloç i hàbil Buka. El primer temps va estar marcat per l'expulsió del manlleuenc Kako: Al minut 36, deixava anar una puntada de peu a un rival que li costava la vermella directa.
Amb un jugador menys el Manlleu va canviar a la represa. Els d'Albert Santanera i Nil Tomàs no es van encongir i van gaudir de les millors oportunitats de gol. Primer, un xut de Fredi que atrapava amb dificultats Gurt. El Lloret responia amb un xut de Velis que sortia fregant el pal i Martí Soler, al minut 55, enviava un cop de cap al travesser en la que era la més clara del duel. Els quadribarrats atacaven amb intenció, especialment al contraatac, però no acabaven d'escollir la millor decisió als últims metres.
No obstant això, al minut 64, un contracop del Lloret l'acabava materialitzant en el primer gol del partit Adri. Un cop que no va fer baixar el cap al Manlleu, que ho va seguir intentant i va trobar premi. Al minut 77, un penal comès sobre Martí Soler el va transformar el mateix capità per tornar a posar les taules al marcador. Tot i alguna acció aïllada sense transcendència, el Manlleu, jugant una hora amb un home menys, va sumar un bon punt a domicili i davant un dels equips de la part alta de la taula.
Diumenge que ve, nou compromís a domicili. Els manlleuencs visiten el camp del Palamós.
Remuntada, triomf de mèrit i dedicatòria a Berta Güell (1-2)
Semblava que no seria el dia de l'AEC Manlleu. El femení es desplaçava al camp de l'Atlètic Vilafranca en quadre, amb només un canvi a la disposició dels tècnics i en dinàmica negativa de resultats. A més a més, la portera Berta Güell va acabar a l'hospital i amb punts de sutura al cap després d'una forta topada durant el partit. A més, si no n'hi havia prou, el conjunt vilafranquí es va avançar a la mitja hora de partit, amb una diana d'Ariadna Rius, en l'única arribada local en tot l'enfrontament.
Amb desavantatge a l'electrònic i en contra totes les circumstàncies, el Manlleu va treure l'orgull i va capgirar el duel a la segona meitat, tirant d'ofici, empenta, esforç i orgull. Encara no s'havien jugat cinc minuts de la represa que Ona Rodríguez, amb el seu tercer gol de la temporada, empatava el partit. Semblava que les osonenques li agafaven la cara el partit i anaven a per la victòria, però es van trobar amb l'expulsió de Júlia Díaz que va complicar una mica les aspiracions del conjunt de Jordi Devesa.
No obstant això, Ona Verdés, al minut 72, posava per davant les manlleuenques al marcador per primera vegada en tot el partit. A partir d'aleshores, el Manlleu podria haver sentenciat fent el tercer i en defensa, poc patiment per acabar sumant tres punts més i agafar vuit punts de marge respecte la zona de descens.
