Gerard Farrés: «El Dakar et deixa destrossat mentalment, però he après a gaudir del patiment»
El pilot manlleuenc explica a Ràdio Manlleu la seva experiència al ral·li més dur del món disputat a l'Aràbia Saudita
El pilot manlleuenc Gerard Farrés va acabar per 14a vegada en la seva carrera el ral·li més dur i exigent del món, el Dakar. Tot i que aquest any no li van anar tan bé les coses, sempre torna a casa amb la motxilla carregada d'experiències positives. Les va explicar a Ràdio Manlleu.
Escolteu l'entrevista en aquest enllaç o al reproductor que teniu a continuació:
-El Ral·li Dakar, cada any és una experiència ben diferent.
Sí, en una carrera així et poden arribar a passar moltes coses. Sempre en traiem conclusions positives.
-Parlant de positivisme, a banda de competir, sempre has tingut temps per ajudar als companys de carrera.
Son molts dies i s'intenta gaudir de tot i pensar només en el present. És molt important mantenir la motivació. És dur, es poden anar acumulant les males etapes i això genera impotència i ràbia, però sempre acabem buscant nous objectius pel següent dia.
-Has quedat en l'onzena posició en la teva catorzena participació al Dakar. Enguany ja se sabia que el ral·li tenia més dificultat, ha pujat molt el nivell.
En comparació amb l’any passat ha estat molt més dur, en un terreny molt més complicat. Amb pedres, roques, molta duna... Hem après a gaudir també del patiment.
-Aquest any el tema de la navegació ha estat diferent i ha generat més dificultats. Com ho has viscut?
El tema de la navegació feia que s'hagués d'anar vigilant més i estar pendents de no fer cap error que podria significar una gran pèrdua de temps.
-És molt important que el pilot i el copilot s’ajudin mútuament.
És un treball d'equip poder tirar endavant i superar les diferents dificultats que puguin passar, un equip és de dos, no pot ser que si el pilot guanya, sigui únicament mèrit seu, i que si es perd és culpa del copilot.
-Gerard, vas començar molt bé el Dakar, en les primeres etapes, però després va haver-hi moltes complicacions, sobretot problemes mecànics.
Aquest any ha sortit tot el contrari al pla que teníem, però son situacions que no es poden controlar i que al cap i a la fi formen part de la carrera i per tant s’han d’acceptar. Ja hem analitzat els errors que hi ha hagut i el perquè han passat, esperem que en la pròxima carrera no tinguem aquesta mala sort.
-Com es poden gestionar tantes hores en el Dakar? Com és una jornada en aquest ral·li?
Es viu diferent, depèn dels resultats que puguis tenir i com estigui el vehicle. Hi ha etapes de 16 hores i el que s'intenta és marcar nous objectius i complir-los. El que sí que hi ha és un gran cúmul d'emocions i fatiga que t'acaba deixant destrossat mentalment. El company és clau en aquestes situacions.
-En clau Covid-19, com s’ha viscut? Ha estat molt diferent? Podem dir també que potser ha estat “una mica menys Dakar” a causa de la pandèmia?
El fet que jo no anés a córrer al Dakar feia perdre molts diners. Hi ha hagut pilots que no han pogut competir, no podíem tenir contacte amb gent abans d’anar-hi i es feia difícil. Però per protocol, era una cosa senzilla i no pensaves tant en la Covid, estàvem molt centrats en la carrera.
-Després d’haver passat aquestes etapes tan complicades, el teu objectiu era ajudar l’equip. Com va anar el teu últim tram de competició?
El meu objectiu principal era ajudar als meus companys a què estiguessin al podi i no intentar quedar en l’onzena posició, però igualment ajudant-los ho hem aconseguit. Havia d’aprofitar molt aquesta carrera perquè els altres pilots són professionals que durant tot l’any fan carreres, però nosaltres no hem pogut.
-L’estratègia ha estat més clau que mai en aquesta edició?
Aquest any amb el tema que hi hagi tanta navegació ha provocat que hi hagi més estratègies. No és el mateix sortir davant que més al darrere. Les motos i els cotxes surten amb diferències de tres minuts i a la nostra categoria, el Side by Side sortim cada trenta segons, però és poc significatiu perquè tots anem en grup. Seria bonic que també sortissin cada tres minuts.
-Aquest any la pols del desert de l’Aràbia Saudita ha estat un factor molt important
Els motoristes necessitem la sensació d’aire, tenir un buggie sense vidre seria millor. He après a tenir paciència, vaig cometre un error volent avançar en un “forapista” amb pedres i vaig destrossar el cotxe anant a 120 quilòmetres per hora perquè no em volia deixar passar. Has d’atacar quan pots.
