Alguns dels utensilis que s'utilitzen per a practicar l'ablació. Foto: Dbalears.cat
Metges de lInstitut Català de la Salut a Osona apliquen un protocol propi per prevenir la mutilació genital femenina. Ara, a lestiu, és quan creix més el risc que les famílies senduguin les nenes als seus països dorigen. Allà, hi ha el perill que les sotmetin a una pràctica tradicional en països subsaharians i de religió mahometana, com el Senegal, Ghana o el Camerun. Lablació aquí està penada per la llei.
Els doctors Joan Carrera i Josep Malo, de Torelló, Montse Guillamon, de Manlleu i Rou Sánchez, que treballa a Sant Bartomeu del Grau, basen el seu mètode en deixar un registre escrit de les intencions dels pares i mares vers les filles. Ho explica la doctora Montse Guillamon, del CAP Manlleu.
El treball, que porta per títol "La prevenció de la mutilació genital femenina en la quota dun metge de família", exposa lexperiència daquests professionals per detectar possibles casos i treballar directament amb les famílies per evitar-los. El registre es va començar fa uns 9 anys i va ser un projecte premiat pel març, amb el primer premi de comunicacions orals del XXI Simposi Nacional de Pediatria Social. Segons Guillamon, el seu protocol permet posicionar-se i saber el risc, la intenció dels pares, i avançar-se als esdeveniments.
El pla sha estès a tota la comarca dOsona i també a Mollet del Vallès, al Vallès Oriental. Gràcies a aquest projecte sha pogut treballar amb moltes famílies de la comarca bàsicament des de les àrees de pediatria. A la comarca hi ha poques dones amb mutilació genital, i segons la doctora Guillamon, no hi ha cap cas a Osona de nena a qui els pares hagin practicat lablació un cop aquí, sinó que en tot cas ja havia arribat mutilada.
La intervenció comença quan arriba una persona procedent dalgun país on aquesta pràctica és habitual i consisteix en explorar la seva actitud davant lablació del clítoris.