El CHV començarà aquest mes a aplicar un nou protocol per frenar els suïcidis

Aquest dimecres es commemora el Dia Mundial de la salut mental, que fa un èmfasi especial en difondre els efectes de malalties com la depressió. La previsió del Pla de Salut de Catalunya és que "una de cada quatre persones que van al metge de capçalera pateix algun problema de salut mental". El doctor Francesc Xavier Arrufat és el director de les especialitats de psiquiatria del CHV i diu que aquestes xifres "importants es repeteixen a totes les comarques".

A banda dels hospitals, els professionals de la psiquiatria també es traslladen a les ABS perquè "hi ha molta demanda de persones amb diferents problemes, com ansietat i depressió". Les malalties mentals es produeixen per un model "biopsicosocial", de "factors biològics sovint hereditaris, psicològics, de la manera de ser de cadascú i socials, de l’entorn". És per aquest darrer factor que "la crisi està tenint pes i fa créixer aquests trastorns". El doctor també ha fet una crida a deixar de banda els tabús i "estigmes" i anar al metge.

Un cop les persones arriben a la consulta no hi ha problemes perquè acceptin medicar-se, "exactament igual com passa en altres malalties, com les del cor". Arrufat explica que històricament hi ha hagut un estigma vinculat a "la bogeria" i que s’ha de combatre. Les persones amb malalties mentals "simplement tenen un problema i necessiten ajuda, però solen ser incompreses perquè no hi ha una prova objectiva que ho detecti, i hi ha persones que no hi creuen fins que no ho pateixen". Se n’hauria de poder parlar més, "igual com es fa amb el càncer, l’hepatitis i qualsevol malaltia", perquè a més "allibera qui ho pateix d’alguna manera".

Amb la crisi, el que repunta també són els suïcidis. Segons el doctor Arrufat, el 90% de les persones que se suïciden o bé ho intenten, tenen algun tipus de depressió. A la gran majoria, no se’ls havia diagnosticat però tal com remarca el doctor Arrufat la depressió "té cura i es pot tractar" i "s’ha de donar un missatge positiu". A més d’adreçar el pacient als professionals mèdics, la família s’ha de centrar en donar suport moral, i remarcant que la situació pot tenir remei. Tradicionalment Osona té unes taxes de suïcidi més elevades que la resta de Catalunya.

El 2006 es va fer un conveni entre el CHV i l’Institut de Medicina Legal de Barcelona per mirar d'evitar-ho. Els forenses "passen totes les dades i a partir d’aquí s’engeguen mesures de prevenció". Els pacients amb trastorn mental sever es procura "que no es desvinculin". Si deixen d’anar a la consulta, es procura "que hi tornin" i tenir una taxa de desvinculats baixa, que actualment ronda el 3%, ja que fins i tot es fan "visites a domicili".

Entre el 60 i 70% dels osonencs que se suïcida "no s’havia arribat a posar mai en tractament". El que cal és informar més col·lectius que puguin detectar-los, com els metges de capçalera, els Serveis Socials dels ajuntaments, bombers, Mossos o infermeres que treballen a les escoles.

Amb aquestes mesures s’havia passat d'una taxa de suïcidis del 12 per 10.000 habitants a xifres properes al 7, més en la línia de Catalunya. L’any passat "va tornar a augmentar, molt probablement per temes de crisi econòmica i situacions límits i aquest any està bastant controlat, amb xifres per sota del 8". Aquest mes es comença un protocol de seguiment telefònic de persones que s’han intentat suïcidar. Una infermera psiquiàtrica "telefonarà els pacients periòdicament" per comprovar-ne l’evolució, en un programa "de l’Organització Mundial de la Salut adaptat a Osona".

El tema de la salut mental i la prevenció és "prioritari" i es procurarà que "no quedi afectat per les retallades de pressupost". Segons el doctor Arrufat, la manera de fer prevenció per tenir una bona salut mental "té aspectes de la nostra societat en contra, com la immediatesa, ja que la gent cada vegada té menys paciència; o la dependència d’altres". Pot ajudar a estar més sa "fomentar l’autonomia a l’hora de prendre decisions, cuidar els hàbits de salut sense prendre drogues ni alcohol, fer esport i una bona alimentació o tenir un bon cercle d’amistats i hobbies".