Una de cada tres dones de Manlleu que van avortar entre el 2000 i el 2009 ja ho havia fet anteriorment

L'Informe d’indicadors de Salut Local de Manlleu, que ha elaborat la Diputació de Barcelona, es va presentar fa pocs dies. En aquest informe s’han recollit les dades més rellevants a nivell d’estructura de la població, salut reproductiva, mortalitat i morbiditat atesa. Les dades analitzades són dels anys 2000 al 2009.

Les dades es registren des de diferents fonts d’informació (Institut Nacional d’Estadística, Departament de Salut de la Generalitat, Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat). Segons la tècnica de Salut Pública i Consum, Montse Mestres, les dades "van molt bé per saber on estem situats, i veure-ho de manera agrupada en una diagnosi, i serà important seguir l’evolució d’aquestes dades i reduir l’espai de temps entre que tenim les dades i es pot elaborar l’informe". Mestres remarca que "no s’ha fet una correlació entre població i mortalitat". Una cosa sobre la qual "els tècnics de la Diputació van fer molt èmfasi és que és difícil comparar aquestes dades amb altres poblacions perquè hi ha realitats socials i econòmiques molt diferents".

L’estudi s’estructura en diferents àmbits però sí que es poden treure conclusions més globals. Pel que fa a la salut reproductiva, destaca una natalitat més alta i també una taxa bruta de fecunditat major, un fet que "estaria més directament relacionat amb l’estructura jove de la població, perquè molta gent nouvinguda durant el període 2000-2009 és jove". Pel que fa a les Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs, "sobta que una de cada tres dones era la segona vegada que s’hi sotmetia". Segons Mestres, cal seguir posant-hi èmfasi a les escoles i CAP, amb serveis com l’ASIR. Les dades són "bastant igual a la resta de Catalunya".

Entre les principals causes de mort hi ha el càncer i també les malalties de l’aparell circulatori. Hi ha un percentatge important de causes que es podrien evitar amb temes de planificació política en l’àmbit sanitari.

Els diagnòstics principals per a tota la població van ser les complicacions de l’embaràs, part i puerperi (14,4%), seguides per les malalties de l’aparell circulatori (12,4%), les malalties de l’aparell digestiu (11,2%) i les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits entre les que s’hi inclou les operacions de cataractes (11,1%). A Catalunya els diagnòstics més freqüents van ser les malalties de l’aparell circulatori (11,3%), les malalties del sistema nerviós i els òrgans dels sentits (11,2%) i les malalties de l’aparell digestiu (10,6%).

Les dades de morbiditat es basen en el registre de dades de patologies ateses en centres hospitalaris. Segons Mestres, això és una limitació perquè "manquen les dades del CAP, del nivell d’atenció primària que s’intentarà introduir en propers informes". El 2009 el 10,2% de la població de Manlleu va ser atesa en algun hospital, i per tant va fer ús de recursos sanitaris d’aguts.

*Augment del 17,8% de població estrangera en 10 anys*

Entre els anys 2000 i 2009 a Manlleu la població estrangera va augmentar un 17,85%, si es té en compte el total de la població. A l’any 2009 era del 21% mentre que a Catalunya era del 15,9%. L’índex d’envelliment era més baix a Manlleu que a Catalunya; Manlleu estava a 89,3 (persones més grans de 64 anys per cada 100 persones de 0 a 14 anys) respecte el 106 de Catalunya.

Durant el període estudiat la taxa de natalitat (nascuts vius per cada 1000 habitants) va augmentar i va ser més alta que la de Catalunya (13,4 respecte 11,5). La taxa bruta de fecunditat (naixements per cada 1000 dones en edat fèrtil) en el trienni 2007-2009 va ser més alta que a la resta de Catalunya (56,6 respecte 46,5). Durant el període 1998-2009 aquesta va augmentar.

Comparant els triennis 1998-2000 i 2007-2009 van augmentar la taxa de Interrupcions Voluntàries de l’Embaràs (IVE), 4,5 IVE per cada 1000 dones en edat fèrtil(1998-2000), respecte 9,9 (2007-2009).

Les dades de mortalitat a Manlleu eren similars a les de Catalunya: les dones tenen més esperança de vida que els homes. L’esperança de vida en néixer al quinquenni 2007-09 pels homes de Manlleu va ser de 78,5 i per les dones de 81,4. Les causes principals de mortalitat també eren coincidents amb les de Catalunya: les neoplàsies i els carcinomes in situ (29,7%) i els trastorns de l’aparell circulatori (26,7%), però amb diferències segons sexe (en els homes les causes més freqüents van ser les neoplàsies i els carcinomes in situ i en les dones els trastorns de l’aparell circulatori).

En estudiar la mortalitat evitable es va veure que el 51% de les de defuncions eren per causes susceptibles d’intervenció per polítiques sanitàries (per exemple càncer de pulmó i causes externes) i el 49% per causes susceptibles d’intervenció pels serveis d’assistència sanitària (per exemple les malalties isquèmiques i càncer de mama).