AULA OBERTA
Una ponència sobre la Flama del Canigó clou el cicle de conferències d'Aula Oberta
L'activista cultural Antoni Ayala abordarà diversos aspectes sobre aquesta festivitat el dijous 4 de juny a l'auditori Fundació Antiga Caixa Manlleu
Elter.net
1 de juny de 2026 a les 09:21
L'acte comptarà amb la participació de la coral Les Veus del Ter.Naura- Fundació Caixa Manlleu
La conferència 60 anys de la Flama del Canigó: simbolisme i identitat clourà el cicle de conferències d'Aula Oberta, organitzat per Naura- Fundació Caixa Manlleu. L'acte serà conduït per l'activista cultural Antoni Ayala i es durà a terme el dijous, 4 de juny a les sis de la tarda a l'Auditori Fundació Antiga Caixa Manlleu. L'acte comptarà amb la participació de la coral Les Veus del Ter.
Aquesta serà l'última sessió en què els assistents podran inscriure's a la sortida cultural de final de temporada. Aquelles persones que no puguin fer-ho, podran anar els dilluns 1 i 8 de juny, de 10 a 12 h, a l'oficina de Naura- Fundació Caixa Manlleu, situada al costat de l'Auditori.
A la conferència, Ayala abordarà el simbolisme i la identitat de la Flama del Canigó des d’una perspectiva global i local, posant en relleu com Manlleu i la comarca d’Osona han impulsat i consolidat la Flama al llarg de sis dècades. Es destacarà el paper fonamental de les entitats culturals, del teixit associatiu i de totes aquelles persones que, amb compromís i perseverança, han fet possible que la Flama sigui avui una realitat viva i arrelada al territori. Serà també una oportunitat per conèixer en profunditat tot el que envolta aquest esdeveniment emblemàtic.
La Flama del Canigó celebra seixanta anys com un dels rituals cívics més potents dels Països Catalans. Més que una tradició vinculada a la revetlla de Sant Joan, és un acte de reafirmació cultural, lingüística i comunitària.
Des de 1966, la Flama es renova cada any al cim del Canigó, muntanya carregada de simbolisme i convertida en referent literari i espiritual pel poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. El Canigó no és només un cim geogràfic, és un símbol d'arrelament i unitat catalana.
Des d'aquest indret emblemàtic, la Flama es distribueix cada 23 de juny arreu dels territoris de parla catalana per encendre les fogueres de Sant Joan, esdevenint un gest col·lectiu de continuïtat i cohesió.
Antoni Ayala va néixer a San Vicente de Piedrahita, País Valencià, però gran part de la seva vida ha residit a Barcelona. És un activista cultural de llarg recorregut, ha dedicat gran part de la seva trajectòria a la promoció de la Flama del Canigó. Va desenvolupar aquesta tasca des de l'entitat Tradició i Costums d'Òmnium Cultural. L'any 2017 va ser l'autor del missatge nacional de la Flama, considerat com un dels més reivindicatius que es coneixen.
Juntament amb la seva esposa, Maria Llum Ferrero, ha impulsat nombroses iniciatives en favor de la cultura i la llengua catalana. Destaca la fundació del Centre Cultural de Port, al barri de la Marina de Sants, un espai juvenil on el teatre i la música es desenvolupen íntegrament en català.
És també cofundador del Memorial 1714 i participa anualment en el trasllat de la Flama de la Resistència des de Cardona fins al Fossar de les Moreres.
Ha contribuït de manera decisiva a consolidar la celebració de la Flama del Canigó, renovada cada any al cim del Canigó. La seva trajectòria exemplifica el compromís sostingut amb la cultura popular, la llengua i la identitat col·lectiva del país.
Aquesta serà l'última sessió en què els assistents podran inscriure's a la sortida cultural de final de temporada. Aquelles persones que no puguin fer-ho, podran anar els dilluns 1 i 8 de juny, de 10 a 12 h, a l'oficina de Naura- Fundació Caixa Manlleu, situada al costat de l'Auditori.
A la conferència, Ayala abordarà el simbolisme i la identitat de la Flama del Canigó des d’una perspectiva global i local, posant en relleu com Manlleu i la comarca d’Osona han impulsat i consolidat la Flama al llarg de sis dècades. Es destacarà el paper fonamental de les entitats culturals, del teixit associatiu i de totes aquelles persones que, amb compromís i perseverança, han fet possible que la Flama sigui avui una realitat viva i arrelada al territori. Serà també una oportunitat per conèixer en profunditat tot el que envolta aquest esdeveniment emblemàtic.
La Flama del Canigó celebra seixanta anys com un dels rituals cívics més potents dels Països Catalans. Més que una tradició vinculada a la revetlla de Sant Joan, és un acte de reafirmació cultural, lingüística i comunitària.
Des de 1966, la Flama es renova cada any al cim del Canigó, muntanya carregada de simbolisme i convertida en referent literari i espiritual pel poema èpic Canigó de Jacint Verdaguer. El Canigó no és només un cim geogràfic, és un símbol d'arrelament i unitat catalana.
Des d'aquest indret emblemàtic, la Flama es distribueix cada 23 de juny arreu dels territoris de parla catalana per encendre les fogueres de Sant Joan, esdevenint un gest col·lectiu de continuïtat i cohesió.
Antoni Ayala va néixer a San Vicente de Piedrahita, País Valencià, però gran part de la seva vida ha residit a Barcelona. És un activista cultural de llarg recorregut, ha dedicat gran part de la seva trajectòria a la promoció de la Flama del Canigó. Va desenvolupar aquesta tasca des de l'entitat Tradició i Costums d'Òmnium Cultural. L'any 2017 va ser l'autor del missatge nacional de la Flama, considerat com un dels més reivindicatius que es coneixen.
Juntament amb la seva esposa, Maria Llum Ferrero, ha impulsat nombroses iniciatives en favor de la cultura i la llengua catalana. Destaca la fundació del Centre Cultural de Port, al barri de la Marina de Sants, un espai juvenil on el teatre i la música es desenvolupen íntegrament en català.
És també cofundador del Memorial 1714 i participa anualment en el trasllat de la Flama de la Resistència des de Cardona fins al Fossar de les Moreres.
Ha contribuït de manera decisiva a consolidar la celebració de la Flama del Canigó, renovada cada any al cim del Canigó. La seva trajectòria exemplifica el compromís sostingut amb la cultura popular, la llengua i la identitat col·lectiva del país.
