17 de juny de 2024

Una de cada tres fonts d'Osona i el Lluçanès deixa de rajar per culpa de la sequera

Es manté la tendència negativa pel que fa a la contaminació per nitrats de les fonts de la comarca

ACN 22 de març de 2022 a les 09:51
Jesús Soler i Joel Vidal, membres del GDT | ACN

Al problema per contaminació de nitrats que el Grup de Defensa del Ter fa anys que denuncia, enguany també s'hi suma la sequera. Pel portaveu del GDT, Joan Vidal, "si la poca aigua que tenim va pel consum de la gran indústria de porcs, al final ens quedarem sense aigua i la poca que quedarà estarà contaminada".


De la seva banda, el també portaveu del GDT, Jesús Soler, ha explicat que moltes de les fonts que han deixat de rajar ho han deixat de fer perquè s'hi ha fet pous al voltant. "Hi ha un desori molt gran, i moltes petites rieres que alimentaven rieres més grans ara que ha deixat de ploure s'han quedat sense aigua", ha lamentat. "I això és perquè els aqüífers estan foradats per tot arreu per treure aigua", ha afegit.


Es manté la tendència negativa pel que fa a la contaminació per nitrats de les fonts d'Osona. Segons el Grup de Defensa del Ter, gairebé la meitat de les fonts analitzades estan contaminades , amb una mitjana de nitrats de 61 mg/l, mentre que l'OMS situa el llindar als 50 mg/l. Des del GDT, Joel Vidal, ha explicat que la situació segueix sense millorar i se segueixen batent els rècords de contaminació, que enguany tenen l'afegit de la sequera. Si es desglossen els resultats per zones, a Osona, la Vall del Ges és on el percentatge de fonts contaminades és més alt ja que un 87% de les fonts analitzades superen el llindar dels 50 mg/l. A la Plana de Vic, un 68% de les fonts analitzades estan contaminades. En canvi, a la part de les Guilleries, el Montseny, el Collsacabra o el Bisaura la situació és totalment diferent. Aquests territoris de muntanya, precisament sense ramaderia industrial, presenten uns nivells de nitrats baixos.


Jesús Soler ha denunciat que la ramaderia industrial segueixi omplint la terra de purins sense que la situació dels aqüífers i les fonts hagi pogut millorar significativament. La majoria dels porcs que es produeixen a Osona es destina a l'exportació, mentre que al territori només s'hi queden "els purins, els sorolls, l'impacte paisatgístic i els problemes laborals de les persones que treballen en aquesta indústria", ha denunciat. Per Soler, la solució passa per l'aposta per la sobirania alimentària, que permeti una ramaderia sostenible de petits productors que puguin produir allò que la població de la zona necessita per alimentar-se. A més, Soler ha situat la reducció "necessària" de la cabana porcina perquè el problema dels nitrats deixi de créixer  i es pugui reduir la gran quantitat d'aigua que necessita la indústria per mantenir el model.

Etiquetes:
Societat