L'Ajuntament de Vic lliura la medalla d'or de la ciutat a Ramon Montanyà, primer alcalde de la democràcia

Aquest divendres l’Ajuntament de Vic lliurarà la medalla d’or de la ciutat, a títol pòstum, al que va ser el primer alcalde de Vic sorgit de les eleccions del període democràtic, Ramon Montanyà (1942-2006). També se li concedirà el títol de fill adoptiu de la ciutat de Vic, ja que Montanyà era nascut a Prats de Lluçanès.

D’aquesta manera es reconeix la tasca desenvolupada per aquest advocat que va exercir com a alcalde de Vic des del 1979 fins al 1987, en un període marcat pels canvis polítics i socials i on va fer valer, per damunt de tot la defensa i valorització de la ciutat de Vic, de Catalunya i de la cultura catalana.

L’acte solemne tindrà lloc a la Sala de Columna de l’Ajuntament de Vic i estarà presidit per l’alcalde de Vic, Josep M. Vila d’Abadal. Diferents persones vinculades a la vida de Montanyà parlaran d’ell des de diferents vessants. El polític Xavier Trias, parlarà de ‘Montanyà, polític’; Miquel Surinyach, arquitecte, parlarà de ‘Montanyà com a impulsor de la reforma del nucli antic de Vic’; Daniel Giralt-Miracle, crític d’art i historiador parlarà de ‘Montanyà, pintor’ i finalment, l’advocat Raimon Carrasco parlarà de ‘Montanyà, advocat’.

Recolliran la medalla d’or de la ciutat i la placa de fill adoptiu la seva vídua, Montse Riera i la seva filla, Marta Montanyà. Es clourà l’acte amb una interpretació dels germans Claret, molt propers a Montanyà ja que van ser els promotors del Festival de Música de Vic.

Ramon Montanyà va destacar com a polític, advocat i pintor. En el seus anys com a alcalde de Vic, Ramon Montanyà, va ser un magnífic aglutinador d’energies per abordar els dèficits, de tot ordre que la ciutat tenia, orientant els esforços vers la consecució d’un model de ciutat, compromès amb les exigències de la humanitat, modernitat i catalanitat, emanades de la voluntat popular. Durant dos mandats (1979-1987), Montanyà desplegà un seguit d’actuacions fonamentals per l’esdevenir de la vida ciutadana, que van afectar de forma determinant els àmbits de l’urbanisme, la sanitat, la cultura, l’esport i pràcticament tots els registres de la vida cívica.

Va emprendre amb decisió i criteri la rehabilitació de la ciutat antiga, retornant vida i encant a un dels conjunts més significatius de Catalunya, conscient que la singularitat d’aquest espai, ben endreçat, incidiria positivament en la dinàmica comercial i turística d’aquest nucli urbà. En el terreny de l’atenció sanitària i assistencial, recuperà un instrument jurídic poc aplicat fins aleshores a l’administració, com és la fórmula del consorci, amb una visió moderna i de síntesi entre la gestió privada i la prestació pública, instaurant el Consorci Hospitalari de la Santa Creu. Aquesta fórmula crearia escola i ha estat aplicada a moltes entitats i institucions de prestació de serveis amb resultats altament satisfactoris.

La seva sensibilitat artística el va empènyer a crear un Festival Internacional de Música que convocà anualment una selecta nòmina d’intèrprets de primer nivell. Va enriquir el patrimoni municipal amb l’adquisició de la Casa Galadies, la Casa Masferrer, l’antic edifici de la Policia Local a la Rambla Hospital, el Teatre Atlàntida i també la finca del Mas Osona, que permetria, més endavant, la construcció de l’estadi municipal, les pistes d’atletisme i la seu de l’Institut Municipal d’Esports. Així mateix va ser el Primer President de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). Durant la seva època d’alcalde va participar en la construcció municipalista a Catalunya.