OPINIÓ - Motius per dimitir n'hi ha molts, però aquest no era un d'ells
«Només faltaria que la teva vida privada no fos això, privada. Potser ens estem tornant massa puristes»
La història política recent de Manlleu, els projectes en marxa, el futur immediat del municipi amb el risc de rebrot per covid-19 més alt de Catalunya, a l'aire i en xoc per un instant d'oci -sí, aparentment descontrolat, però d'oci personal, vida privada- d'un alcalde que si alguna cosa ha demostrat els últims anys és que sempre ha posat per damunt els interessos manlleuencs.
De ben segur que és origen de debat creure fins a quin punt la vida privada d'un personatge públic l'ha d'afectar en la seva trajectòria professional. Garrido tenia un càrrec de màxima responsabilitat, era alcalde, batlle, "cap d'operacions" de Manlleu. Responsable, perquè recordem -principi bàsic de la democràcia-, els veïns i les veïnes de la ciutat així ho van decidir fa poc més d'un any i per segona legislatura consecutiva a les urnes. Però abans d'alcalde també és persona i que aixequi la mà qui estigui lliure de pecat. També podríem debatre si és o no adequat que un personatge públic i amb una responsabilitat important com Àlex Garrido pot permetre's aquest "comportament censurable", com explicava el comunicat d'ERC, però el fet de preguntar-se això ja denota que la societat potser s'està tornant massa purista.
I és que la traïdoria i la malícia amb la qual han actuat els responsables de difondre el vídeo s'equipara amb el linxament de mitjans -principalment estatals- encarregats de posar més llenya al foc i fer escarni cap al representant polític que no ha comès cap error, cap delicte. I pocs -ja us dic jo, que cap ni un-, explicaran que la dimissió de Garrido l'honora. L'honora perquè motius per plegar d'una alcaldia n'hi ha molts, però el que l'ha fet plegar, no hauria de ser un d'aquests. No estava fent mal a ningú, ni conduïa, ni tenia un comportament agressiu, ni amenaçava. En el teu temps lliure tens dret a fer el que et doni la gana. Si voleu matisos, sempre "dins de la llei", és clar. Però el teu temps lliure és teu. I caldria parlar també de la impunitat de gravar fets de la vida personal d'una altra persona i fer-ho públic. Se'ns acabaria la tinta per descriure aquesta falta d'educació i en el cas d'alguns mitjans, la falta d'ètica professional.
Manlleu ha esdevengut els darrers anys en un referent com a comunitat educativa, eliminant la segregació escolar en escoles de barris amb un percentatge molt alt d'immigració. Essent un referent educatiu amb la implicació d'equipaments com el Museu del Ter. El Pont de Can Molas, els accessos a la ciutat, el nou Teatre Centre o l'espai LAB Coworking. Les decisions en temps de covid-19, com les subvencions i ajudes a persones a títol individual, empreses, autònoms o comerços. Garrido i el seu equip de govern també han tingut algun que altre mal de cap -el cas de la passera n'és un clar exemple- i segur que molta gent està poc o gens d'acord amb la seva manera de fer política, però el que no es pot negar és que, com he comentat, sempre s'ha posat per damunt els interessos de la ciutadania. I, cert, Manlleu ara està en una situació de rebrot molt preocupant, però les imatges són de l'agost, quan el municipi osonenc era el que tenia menys risc de tot Catalunya. Caldria puntualitzar-ho.
Personalment, em sento molt identificat amb una piulada que ha fet el bon amic i company David Rebollo a les xarxes socials: "En el meu temps lliure faig el que em surt dels collons!"
