OPINIÓ
'L'Ajuntament no és un escenari', per JuntsxCat- Manlleu
Article d'opinió de David Bosch, regidor del partit
elter.net
16 de juny de 2025 a les 09:22
David Bosch, regidor del partitelter.net
L’Ajuntament és la casa de tothom. És aquí on es defensen els interessos col·lectius, on es prenen decisions que afecten la vida de les persones, i on es reflecteix —o s’hauria de reflectir— la millor cara de la democràcia: el debat honest, el respecte institucional i la vocació de servei.
A Manlleu, disposem de comú o ajuntament propi des de l’1 de juny de 1703. Podeu trobar la referència al llibre del brillant historiador manlleuenc Joaquim Albareda*. Són més de tres segles de trajectòria institucional que ens recorden que la política local no és una novetat ni un formalisme: és una eina històrica al servei del poble. I com a tal, mereix ser cuidada, defensada i enaltida.
Per això cal dir-ho clar: l’Ajuntament no és un escenari per lluïments personals, ni un plató per fer política-espectacle, ni un mur on abocar retrets o exageracions fora de lloc. És un espai de debat institucional, no un lloc per despropòsits. I això interpel·la a tothom que hi participa.
La discrepància és necessària i legítima. La crítica, també. Però hi ha una línia clara que separa la crítica constructiva del soroll estèril; la fermesa de l’agressivitat; el debat d’idees del xoc de desqualificacions.
Quan es travessa aquesta línia, no només es deshonra el càrrec que s’ocupa, sinó que es degrada la institució que es representa. Preservar la dignitat de la institució vol dir escoltar-se, argumentar amb rigor, admetre el desacord i evitar la temptació de convertir el debat públic en un espectacle o una arena de retrets ad hominem. I tampoc crec que sigui assumible fer servir maniobres dubtoses per obstaculitzar la governança municipal, i forçant (alguns) plens extraordinaris de manera artificiosa.
Per tots aquests motius, des d’Alcaldia es va convocar una Junta de Portaveus exprés el passat 2 de juny, amb la voluntat de revertir aquesta situació. És imprescindible recuperar el to institucional i establir uns mínims compartits de respecte mutu i responsabilitat política. Perquè si no ho fem entre tots, el deteriorament de la institució continuarà.
La ciutadania no espera espectacles. Espera altura. Espera ser escoltada, no utilitzada. I espera veure que els qui han estat escollits per representar-la ho fan amb serietat, rigor i respecte. Perquè, si nosaltres, com a regidors, no respectem l’Ajuntament, per què ho hauria de fer la resta de la societat?
Com a càrrecs electes tenim l’honor —i també la responsabilitat— de representar una institució que forma part de l’arquitectura democràtica del nostre país.
Honrar aquest paper vol dir ser conscients que cada paraula, cada gest i cada decisió contribueix a enfortir o debilitar la confiança de la ciutadania en la política.
*Manlleu: 2006 – 906" de Joaquim Albareda dins del llibre Manlleu. Entorn, patrimoni i vida. (2006) Ajuntament de Manlleu, Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial.
A Manlleu, disposem de comú o ajuntament propi des de l’1 de juny de 1703. Podeu trobar la referència al llibre del brillant historiador manlleuenc Joaquim Albareda*. Són més de tres segles de trajectòria institucional que ens recorden que la política local no és una novetat ni un formalisme: és una eina històrica al servei del poble. I com a tal, mereix ser cuidada, defensada i enaltida.
Per això cal dir-ho clar: l’Ajuntament no és un escenari per lluïments personals, ni un plató per fer política-espectacle, ni un mur on abocar retrets o exageracions fora de lloc. És un espai de debat institucional, no un lloc per despropòsits. I això interpel·la a tothom que hi participa.
La discrepància és necessària i legítima. La crítica, també. Però hi ha una línia clara que separa la crítica constructiva del soroll estèril; la fermesa de l’agressivitat; el debat d’idees del xoc de desqualificacions.
Quan es travessa aquesta línia, no només es deshonra el càrrec que s’ocupa, sinó que es degrada la institució que es representa. Preservar la dignitat de la institució vol dir escoltar-se, argumentar amb rigor, admetre el desacord i evitar la temptació de convertir el debat públic en un espectacle o una arena de retrets ad hominem. I tampoc crec que sigui assumible fer servir maniobres dubtoses per obstaculitzar la governança municipal, i forçant (alguns) plens extraordinaris de manera artificiosa.
Per tots aquests motius, des d’Alcaldia es va convocar una Junta de Portaveus exprés el passat 2 de juny, amb la voluntat de revertir aquesta situació. És imprescindible recuperar el to institucional i establir uns mínims compartits de respecte mutu i responsabilitat política. Perquè si no ho fem entre tots, el deteriorament de la institució continuarà.
La ciutadania no espera espectacles. Espera altura. Espera ser escoltada, no utilitzada. I espera veure que els qui han estat escollits per representar-la ho fan amb serietat, rigor i respecte. Perquè, si nosaltres, com a regidors, no respectem l’Ajuntament, per què ho hauria de fer la resta de la societat?
Com a càrrecs electes tenim l’honor —i també la responsabilitat— de representar una institució que forma part de l’arquitectura democràtica del nostre país.
Honrar aquest paper vol dir ser conscients que cada paraula, cada gest i cada decisió contribueix a enfortir o debilitar la confiança de la ciutadania en la política.
*Manlleu: 2006 – 906" de Joaquim Albareda dins del llibre Manlleu. Entorn, patrimoni i vida. (2006) Ajuntament de Manlleu, Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial.
