OPINIÓ
'Manlleu: prou d’impunitat, volem coherència', per JuntsxCat- Manlleu
Article d'opinió de Lluïsa Bautista, regidora del partit
ELTER.NET
17 d'octubre de 2025 a les 09:00
Lluïsa Bautista, regidora de JuntsxCat‑ Manlleuelter.net
Les dades són clares: Manlleu és avui una ciutat més segura. Entre gener i juny de 2025 hem passat de 247 fets delictius a 170. Una reducció del 31%. I això no és poca cosa. Són carrers més tranquils i comerços que aixequen la persiana sense por.
Però la seguretat no és un trofeu que es guarda a la vitrina. És una feina diària, i a vegades, una lluita desigual. Perquè mentre la policia fa la seva part —amb més presència, més coordinació i més resultats—, el sistema judicial sembla, massa sovint, jugar a una altra lliga.
És incomprensible veure com multireincidents que acumulen desenes d’antecedents tornen al carrer al cap de poques hores. Delinqüents coneguts, detinguts una vegada i una altra, que saben perfectament que les conseqüències seran mínimes. Aquesta sensació d’impunitat no només desmoralitza els agents, sinó que envia un missatge perillós: que el delicte surt barat.
No estem parlant de mà dura, parlem de coherència. D’una justícia que protegeixi primer les víctimes, i que entengui que la reincidència no és un accident: és una decisió. Si una persona comet el mateix delicte deu, vint o trenta vegades, no necessita més oportunitats, necessita conseqüències.
Els cossos policials fan la seva feina. Mossos d’Esquadra i Policia Local treballen colze a colze, i els resultats són reals. Però si després de cada operatiu la porta giratòria de la justícia torna a deixar-los lliures, la confiança del ciutadà s’erosiona i la feina feta s’esvaeix.
La seguretat és cosa de tots, sí. Però la justícia no pot continuar sent l’esglaó feble d’aquesta cadena, no podem parlar de seguretat real si la cadena de responsabilitats es trenca després de la detenció.
La seguretat no és només detenir, és garantir que qui vulnera les normes n’assumeix la responsabilitat. Manlleu no pot ser un escenari d’impunitat, sinó un exemple de fermesa i coherència institucional, i aquí abocarem tots els nostres esforços.
Però la seguretat no és un trofeu que es guarda a la vitrina. És una feina diària, i a vegades, una lluita desigual. Perquè mentre la policia fa la seva part —amb més presència, més coordinació i més resultats—, el sistema judicial sembla, massa sovint, jugar a una altra lliga.
És incomprensible veure com multireincidents que acumulen desenes d’antecedents tornen al carrer al cap de poques hores. Delinqüents coneguts, detinguts una vegada i una altra, que saben perfectament que les conseqüències seran mínimes. Aquesta sensació d’impunitat no només desmoralitza els agents, sinó que envia un missatge perillós: que el delicte surt barat.
No estem parlant de mà dura, parlem de coherència. D’una justícia que protegeixi primer les víctimes, i que entengui que la reincidència no és un accident: és una decisió. Si una persona comet el mateix delicte deu, vint o trenta vegades, no necessita més oportunitats, necessita conseqüències.
Els cossos policials fan la seva feina. Mossos d’Esquadra i Policia Local treballen colze a colze, i els resultats són reals. Però si després de cada operatiu la porta giratòria de la justícia torna a deixar-los lliures, la confiança del ciutadà s’erosiona i la feina feta s’esvaeix.
La seguretat és cosa de tots, sí. Però la justícia no pot continuar sent l’esglaó feble d’aquesta cadena, no podem parlar de seguretat real si la cadena de responsabilitats es trenca després de la detenció.
La seguretat no és només detenir, és garantir que qui vulnera les normes n’assumeix la responsabilitat. Manlleu no pot ser un escenari d’impunitat, sinó un exemple de fermesa i coherència institucional, i aquí abocarem tots els nostres esforços.
Etiquetes:
Política Municipal 
