'ZBE a Manlleu: una política imposada, sense criteri ni debat', per Aliança Catalana

La implantació d’una Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Manlleu ha estat presentada pel govern municipal com una mesura inevitable, moderna i alineada amb directrius superiors en matèria ambiental. Tanmateix, darrere d’aquest relat aparentment incontestable, s’hi amaguen greus mancances de fons i de forma que mereixen una reflexió profunda i, sobretot, un debat públic que, fins avui, no s’ha produït.

En primer lloc, des d'Aliança Catalana ens sorprèn —i ens preocupa— la manca absoluta de criteris objectius, clars i verificables que justifiquin l’aplicació d’una ZBE en un municipi com Manlleu. Les ZBE neixen, teòricament, com una eina per abordar episodis persistents de contaminació atmosfèrica en grans àrees urbanes amb densitats de trànsit i població molt elevades. Traslladar mecànicament aquest instrument a pobles mitjans o petits, sense estudis locals rigorosos, sense dades pròpies i sense una diagnosi ambiental específica, és un exercici de superficialitat política que posa en dubte la seriositat de la decisió.

A més, aquesta manca de rigor s’agreuja quan es constata el seguidisme acrític de polítiques dictades des de l’Estat dels espanyols i des d’una Unió Europea cada cop més allunyada de la realitat quotidiana dels ciutadans. Una UE extremadament burocratitzada, poc transparent i captiva d’interessos crematístics, i un Estat dels espanyols que aplica normes uniformes, que a Catalunya són inequívocament colonials, sense tenir en compte la diversitat social, econòmica i territorial del nostre país. Acceptar sense qüestionar aquest marc normatiu, i fer-lo baixar en cascada fins a Manlleu, no és governar: és administrar ordres.

Les conseqüències d’aquesta decisió poden ser especialment perjudicials per a municipis com el nostre. La ZBE amenaça de penalitzar treballadors, famílies i petits autònoms que depenen del vehicle privat per desplaçar-se, no per comoditat, sinó per necessitat. En un context on el transport públic és limitat i on no tothom pot permetre’s canviar de vehicle, aquestes mesures esdevenen profundament injustes i socialment regressives. Es culpabilitza el ciutadà per una situació que no ha creat i se li exigeixen sacrificis que no van acompanyats d’alternatives reals.

Encara més greu és el missatge implícit que transmet la ZBE: que la responsabilitat de la contaminació recau principalment en el comportament individual. Aquesta narrativa simplista desvia l’atenció dels autèntics orígens dels problemes ambientals que afecten comarques com Osona. La qualitat de l’aire, de l’aigua i del sòl no pot analitzar-se seriosament sense abordar qüestions estructurals com el model de ramaderia intensiva, determinades activitats industrials, la gestió del territori o el trànsit pesant associat a grans infraestructures. Centrar el debat en el cotxe del veí és políticament còmode, però ambientalment estèril.

Des d'Aliança Catalana no podem deixar de denunciar la manera com s’ha impulsat aquesta ZBE a Manlleu: sense informació prèvia suficient, sense processos de participació ciutadana i sense un debat obert al ple municipal que permetés escoltar totes les veus. Aquesta forma de procedir erosiona la confiança en les institucions locals i alimenta la percepció que les decisions importants es prenen d’esquena a la ciutadania.

La defensa del medi ambient és una causa noble i imprescindible. Precisament per això exigeix polítiques valentes, adaptades al territori, basades en dades reals i construïdes amb la complicitat de la població. La ZBE de Manlleu, tal com s’ha plantejat, no compleix cap d’aquests requisits. És una mala solució a un problema mal definit, i el nostre municipi mereix molt més que això.