'Del triomfalisme a la realitat', per PSC Manlleu

Darrerament, l’Ajuntament de Manlleu ha fet del triomfalisme una eina de comunicació habitual, presentant com a èxits rotunds decisions o resultats que, en realitat, estan lluny de respondre a la complexitat del que realment passa. Aquest relat simplista i sovint exagerat pot generar una percepció distorsionada de la realitat, allunyant el debat públic d’una anàlisi rigorosa i honesta del que passa a la nostra vila.

I darrerament sembla que estan fora de control amb aquesta dinàmica. Des d’una inauguració d’un polígon buit, amb carrers tancats, amb una ronda amb més de dos mesos de retard passant per un videoresum del 2025 on presumeixen de projectes urbanístics que ells no han liderat i on s’obvien els dos socis de govern que sí han fet possible això. Uns més que els altres. Els socialistes no hi som, i Esquerra apreta mans, però no se l’espera.

El Govern treu pit d’haver reduït l’atur a Manlleu, llàstima que no coneixem cap iniciativa política presa que sustenti i hagi revertit en aquests números. I parlant de números, té molts números que aquesta reducció de l’atur a Manlleu sigui per les mesures preses pel Govern Espanyol, tendència positiva que han seguit la majoria dels municipis de l’estat. Mesures que Junts per Catalunya ha votat sistemàticament en contra. 

També hem llegit articles varis sobre l’èxit del Nadal a Manlleu. Un èxit més que qüestionable amb un model privat que s’esgota i que no és sostenible. Per alguns el Nadal a Manlleu ha fet goig, més faltaria, amb prop de 400 mil euros que s’ha gastat l’Ajuntament. La fireta la paga la Diputació de Barcelona, actualment socialista. El dia que tanqui l’aixeta s’ha acabat la fira. La pista de gel ha passat de tenir més de 18.000 patinadors l’any 2017 passant per 14.700 al 2022 fins a 11.374 aquesta darrera edició. I això que s’ha obert una setmana més que la resta d’anys, però la tendència és clara. Una pista que ha patit la pluja i temperatures per sobre dels 18 graus alguns dies.

Potser el què s’esgota no és tant el model, que també, com les butxaques de la gent, que tenen molta oferta però tota de pagament. I òbviament la cosa no dona per tot i la gent ha d’escollir entre patinar dos dies, o bé patinar un cop i fer alguna altra cosa. La veritat és, que lamento que el meu Ajuntament faci una inversió de prop de 400 mil euros de diners públics i que no hi hagi absolutament res gratuït. Bé sí, la cavalcada. I és cert que els infants de Manlleu gaudeixen d’una entrada gratuïta per al Parc Màgic, però han d’escollir, o bé el Tió o bé el Reis. A casa meva no escollim, fem Tió i Reis. Si vols veure les dues, paga. Ara, ni rastre durant dècades d’enllumenat de Nadal nou. Sembla que el Nadal només es viu al centre, la resta del municipi deu ser que vivim a Mart i no tenim dret a viure l’esperit nadalenc al davant de casa. 

Així que ull amb què ens venen, perquè el triomfalisme és l’últim refugi de la incapacitat, paraules inflades avui, ruïnes evidents demà.