Opinió
'Normatives sense conseqüències: quan complir surt car', per ERC Manlleu
Article d'opinió de Maite Anglada, regidora del partit
elter.net
13 de febrer de 2026 a les 08:24
Maite Anglada, regidora del partitelter.net
Massa sovint ens trobem amb lleis i normatives que, sobre el paper, semblen impecables, però que a la pràctica no canvien res. El motiu és senzill: si una norma no va acompanyada de controls reals i de sancions clares, acaba sent paper mullat. La coherència institucional no es demostra només aprovant regulacions, sinó fent-les complir.
Un exemple clar el tenim amb la normativa de les Zones de Baixes Emissions (ZBE), que neix d’una obligació establerta per una llei estatal. Ajuntaments com Manlleu, actuant amb responsabilitat, van fer els deures i la van aplicar. Però ara la mateixa Generalitat ha anunciat que no sancionarà aquells municipis que, tot i estar-hi obligats, no ho hagin fet. El missatge que es transmet és devastador: qui compleix queda exposat a les crítiques i al malestar ciutadà, i qui no compleix no en pateix cap conseqüència. No és estrany, doncs, que la ciutadania estigui enfadada i es pregunti per què al nostre municipi s’han fet esforços mentre en altres llocs “no passa res”.
Davant d’aquesta situació, Manlleu ha decidit aplicar, de moment, només la primera fase de la ZBE: treure els camions del mig de la ciutat. La fase que afecta els cotxes es deixarà per a més endavant, quan la mesura s’apliqui de manera generalitzada en altres municipis. No és una renúncia, sinó una decisió pragmàtica davant la manca d’un marc coherent i equitatiu.
Aquesta lògica es repeteix amb la normativa que entrarà en vigor ben aviat, segons la qual els menors de 16 anys no podran accedir a les xarxes socials. Si no hi ha controls rigorosos ni sancions, és fàcil preveure què passarà: molts nens i nenes mentiran sobre la seva edat i es faran perfils falsos. I molts pares, cansats de protestes i del “tots els altres ho tenen”, miraran cap a una altra banda. Les normes han de ser coherents, aplicables i controlades. Si no, no només no funcionen, sinó que generen desconfiança i frustració. I això, a la llarga, és molt més perjudicial que no fer cap normativa.
Un exemple clar el tenim amb la normativa de les Zones de Baixes Emissions (ZBE), que neix d’una obligació establerta per una llei estatal. Ajuntaments com Manlleu, actuant amb responsabilitat, van fer els deures i la van aplicar. Però ara la mateixa Generalitat ha anunciat que no sancionarà aquells municipis que, tot i estar-hi obligats, no ho hagin fet. El missatge que es transmet és devastador: qui compleix queda exposat a les crítiques i al malestar ciutadà, i qui no compleix no en pateix cap conseqüència. No és estrany, doncs, que la ciutadania estigui enfadada i es pregunti per què al nostre municipi s’han fet esforços mentre en altres llocs “no passa res”.
Davant d’aquesta situació, Manlleu ha decidit aplicar, de moment, només la primera fase de la ZBE: treure els camions del mig de la ciutat. La fase que afecta els cotxes es deixarà per a més endavant, quan la mesura s’apliqui de manera generalitzada en altres municipis. No és una renúncia, sinó una decisió pragmàtica davant la manca d’un marc coherent i equitatiu.
Aquesta lògica es repeteix amb la normativa que entrarà en vigor ben aviat, segons la qual els menors de 16 anys no podran accedir a les xarxes socials. Si no hi ha controls rigorosos ni sancions, és fàcil preveure què passarà: molts nens i nenes mentiran sobre la seva edat i es faran perfils falsos. I molts pares, cansats de protestes i del “tots els altres ho tenen”, miraran cap a una altra banda. Les normes han de ser coherents, aplicables i controlades. Si no, no només no funcionen, sinó que generen desconfiança i frustració. I això, a la llarga, és molt més perjudicial que no fer cap normativa.
