Opinió
'Quan l’anonimat alimenta l’odi', per ERC Manlleu
Article d'opinió d'Eva Font, regidora del partit
elter.net
16 de març de 2026 a les 12:25
Eva Font, regidora del partitelter.net
Una tragèdia ha sacsejat Manlleu. La mort de cinc joves en un incendi ha deixat una comunitat colpida, i alhora ha mostrat una cara incòmoda del nostre temps: la facilitat amb què el dolor aliè es converteix en rumors, especulacions i judicis a les xarxes socials.
En poques hores van començar a circular comentaris que buscaven culpables, inventaven històries o especulaven sense cap informació contrastada. No és un fenomen nou. Cada cop que passa una desgràcia, i potser encara amb més força depenent de l’origen de les víctimes, les xarxes es converteixen en una mena de tribunal improvisat on tothom opina, sentència i comparteix sense pensar gaire en les conseqüències.
El que potser hauríem de preguntar-nos és què diu això de nosaltres com a societat. On queda l’ètica? En quin moment vam normalitzar convertir el dolor aliè en material per especular, opinar o fer córrer rumors? La velocitat de les xarxes sembla haver deixat enrere la responsabilitat.
I l’anonimat juga un paper clau. Amagat darrere d’un perfil sense nom ni cara, és molt més fàcil escriure coses que difícilment diríem mirant algú als ulls. Però el fet que sigui fàcil no vol dir que sigui inofensiu. Les paraules a internet també fan mal, encara que no veiem quina cara hi ha al darrere.
L’any 2023, a Manlleu vam començar a treballar per combatre els rumors i els prejudicis amb la Xarxa Antirumors de Manlleu. Aquest projecte impulsa accions de sensibilització, formació i debat per desmuntar estereotips i frenar la difusió de falsedats que sovint circulen amb massa facilitat, tant al carrer com a les xarxes socials. En aquests moments, aquest projecte té més sentit que mai: donar eines a la ciutadania perquè pugui identificar rumors, qüestionar-los i no contribuir a la seva propagació. En definitiva, construir una societat més crítica, més informada i més responsable amb les paraules que utilitza.
Segurament el problema no són només les xarxes socials, sinó com les usem. Darrere de cada comentari hi ha una decisió: escriure o callar, pensar abans de compartir o sumar-nos al soroll.
I potser, davant d’una tragèdia com aquesta, el gest més responsable no és opinar. És, simplement, tenir una mica més d’humanitat.
En poques hores van començar a circular comentaris que buscaven culpables, inventaven històries o especulaven sense cap informació contrastada. No és un fenomen nou. Cada cop que passa una desgràcia, i potser encara amb més força depenent de l’origen de les víctimes, les xarxes es converteixen en una mena de tribunal improvisat on tothom opina, sentència i comparteix sense pensar gaire en les conseqüències.
El que potser hauríem de preguntar-nos és què diu això de nosaltres com a societat. On queda l’ètica? En quin moment vam normalitzar convertir el dolor aliè en material per especular, opinar o fer córrer rumors? La velocitat de les xarxes sembla haver deixat enrere la responsabilitat.
I l’anonimat juga un paper clau. Amagat darrere d’un perfil sense nom ni cara, és molt més fàcil escriure coses que difícilment diríem mirant algú als ulls. Però el fet que sigui fàcil no vol dir que sigui inofensiu. Les paraules a internet també fan mal, encara que no veiem quina cara hi ha al darrere.
L’any 2023, a Manlleu vam començar a treballar per combatre els rumors i els prejudicis amb la Xarxa Antirumors de Manlleu. Aquest projecte impulsa accions de sensibilització, formació i debat per desmuntar estereotips i frenar la difusió de falsedats que sovint circulen amb massa facilitat, tant al carrer com a les xarxes socials. En aquests moments, aquest projecte té més sentit que mai: donar eines a la ciutadania perquè pugui identificar rumors, qüestionar-los i no contribuir a la seva propagació. En definitiva, construir una societat més crítica, més informada i més responsable amb les paraules que utilitza.
Segurament el problema no són només les xarxes socials, sinó com les usem. Darrere de cada comentari hi ha una decisió: escriure o callar, pensar abans de compartir o sumar-nos al soroll.
I potser, davant d’una tragèdia com aquesta, el gest més responsable no és opinar. És, simplement, tenir una mica més d’humanitat.
