Opinió
'Manlleu i la política del dron', per Aliança Catalana
Article d'opinió de Jordi Rierola, regidor del partit
elter.net
16 de març de 2026 a les 12:31
Jordi Rierola, regidor del partitelter.net
En els darrers mesos, els veïns de Manlleu hem rebut informació institucional sobre una nova mesura municipal destinada, suposadament, a millorar el civisme: la vigilància amb drons per controlar l’abandonament de residus. El missatge no deixava marge d’interpretació: la nova tecnologia servirà per detectar infraccions i, en conseqüència, posar més multes i sancions.
Aquesta manera de plantejar la política resulta inquietant, no tant per la tecnologia en si mateixa —els drons són eines que poden tenir usos legítims— sinó pel concepte de govern que exemplifica aquesta decisió. Quan una administració considera que la millor manera de gestionar la convivència és vigilar els seus ciutadans des del cel mentre dipositen les escombraries, el problema ja no és la brossa: és la concepció que es té de la ciutadania.
La majoria dels habitants de Manlleu, tot i la més que discutible idoneïtat del sistema, compleixen les normes, separen els residus i participen amb responsabilitat en la recollida. Això és un fet conegut i fàcilment verificable. Tanmateix, la resposta institucional davant d’algunes conductes incíviques puntuals, que són conseqüència precisament del mateix sistema, sembla consistir a desplegar un dispositiu tecnològic que projecta una imatge gairebé caricaturesca de la vida quotidiana del municipi: drons sobrevolant els barris per comprovar si algú diposita correctament una bossa d’escombraries.
Quan els responsables públics opten per aquest tipus de mesures, transmeten un missatge implícit ben clar: consideren que la ciutadania necessita ser vigilada constantment perquè, sense control, actuarà incorrectament. És una visió paternalista de la societat i, al seu temps, una forma de menyspreu. Pressuposa que els veïns són incapaços de comportar-se amb responsabilitat si no hi ha una càmera —o un dron— observant-los.
La política municipal no pot reduir-se a una combinació de persecució tecnològica, sancions i multes. Governar implica prioritzar, dialogar amb la realitat social i aplicar mesures proporcionades. Quan el debat públic gira entorn de quants drons es desplegaran o quantes multes s’imposaran, potser s’està perdent de vista l’essencial: la confiança entre administració i ciutadania.
Les societats que funcionen bé no ho fan perquè estiguin permanentment vigilades, sinó perquè existeix un contracte cívic implícit entre institucions i població, basat en el respecte mutu. Les institucions respecten la ciutadania tractant-la com a adulta i responsable; la ciutadania respecta les normes perquè les percep com a raonables i justes.
Quan aquest equilibri es trenca, apareixen polítiques que semblen més pròpies d’una distopia administrativa que d’un municipi normal: dispositius de vigilància per controlar accions quotidianes i campanyes institucionals que anuncien amb orgull que hi haurà més sancions.
Des d'Aliança Catalana sabem que la bona governança no consisteix a perseguir la població amb drons, ni amenaçar-la amb multes. Consisteix a governar amb sentit comú, proporcionalitat i confiança en la gent que fa possible el municipi cada dia.
Aquesta manera de plantejar la política resulta inquietant, no tant per la tecnologia en si mateixa —els drons són eines que poden tenir usos legítims— sinó pel concepte de govern que exemplifica aquesta decisió. Quan una administració considera que la millor manera de gestionar la convivència és vigilar els seus ciutadans des del cel mentre dipositen les escombraries, el problema ja no és la brossa: és la concepció que es té de la ciutadania.
La majoria dels habitants de Manlleu, tot i la més que discutible idoneïtat del sistema, compleixen les normes, separen els residus i participen amb responsabilitat en la recollida. Això és un fet conegut i fàcilment verificable. Tanmateix, la resposta institucional davant d’algunes conductes incíviques puntuals, que són conseqüència precisament del mateix sistema, sembla consistir a desplegar un dispositiu tecnològic que projecta una imatge gairebé caricaturesca de la vida quotidiana del municipi: drons sobrevolant els barris per comprovar si algú diposita correctament una bossa d’escombraries.
Quan els responsables públics opten per aquest tipus de mesures, transmeten un missatge implícit ben clar: consideren que la ciutadania necessita ser vigilada constantment perquè, sense control, actuarà incorrectament. És una visió paternalista de la societat i, al seu temps, una forma de menyspreu. Pressuposa que els veïns són incapaços de comportar-se amb responsabilitat si no hi ha una càmera —o un dron— observant-los.
La política municipal no pot reduir-se a una combinació de persecució tecnològica, sancions i multes. Governar implica prioritzar, dialogar amb la realitat social i aplicar mesures proporcionades. Quan el debat públic gira entorn de quants drons es desplegaran o quantes multes s’imposaran, potser s’està perdent de vista l’essencial: la confiança entre administració i ciutadania.
Les societats que funcionen bé no ho fan perquè estiguin permanentment vigilades, sinó perquè existeix un contracte cívic implícit entre institucions i població, basat en el respecte mutu. Les institucions respecten la ciutadania tractant-la com a adulta i responsable; la ciutadania respecta les normes perquè les percep com a raonables i justes.
Quan aquest equilibri es trenca, apareixen polítiques que semblen més pròpies d’una distopia administrativa que d’un municipi normal: dispositius de vigilància per controlar accions quotidianes i campanyes institucionals que anuncien amb orgull que hi haurà més sancions.
Des d'Aliança Catalana sabem que la bona governança no consisteix a perseguir la població amb drons, ni amenaçar-la amb multes. Consisteix a governar amb sentit comú, proporcionalitat i confiança en la gent que fa possible el municipi cada dia.
