Exercir la tasca de control i fiscalització des de l’oposició no hauria de ser un acte heroic. I, tanmateix, massa sovint ho sembla. Els drets d’informació, que haurien de garantir un accés àgil, complet i útil a la documentació municipal, s’han convertit en una cursa d’obstacles que desgasta i, el que és pitjor, desvirtua la qualitat democràtica de la nostra institució.
Ens trobem amb respostes parcials, amb silencis administratius o amb informació que arriba fora dels terminis establerts pel mateix ajuntament. En altres ocasions, la resposta consisteix en l'enviament de volums ingents de documentació, que fan pràcticament impossible una anàlisi rigorosa en un temps raonable. A tot això s’hi suma la manca d’accés directe als expedients que passen per junta de govern. Si un regidor de l’oposició vol conèixer el contingut d’un expedient concret, ha de sol·licitar-lo expressament.
Aquest funcionament no només entorpeix la nostra feina, sinó que vulnera drets fonamentals dels representants electes i genera una sensació creixent d’opacitat que no beneficia ningú. Ni a l’oposició, que veu limitada la seva capacitat de control, ni al govern, que projecta una imatge poc transparent, ni, sobretot, a la ciutadania, que mereix institucions obertes i rendidores de comptes.
En el darrer ple, l’alcalde afirmava que els drets d’informació han anat augmentant. El motiu és simple: els regidors de l’oposició hem de recórrer cada vegada més sovint a aquests mecanismes perquè la informació no arriba de manera clara, completa i en temps. Quan el govern no dona prou informació o només aquella que li interessa, l’oposició es veu obligada a demanar més. Tot plegat, un símptoma evident que alguna cosa no funciona com hauria.