'L'embut de la incompetència: Manlleu a cop d'improvisació', per Aliança Catalana

Diuen que l’urbanisme és l’art de fer amable la convivència en l’espai públic. A Manlleu, però, sembla que hàgim decidit elevar la improvisació a la categoria de belles arts. L’última fita d’aquesta col·lecció de despropòsits té nom propi i una lletra verda ben gran: l'entrada al nou Mercadona del passeig de Sant Joan. El que hauria de ser un servei per a la ciutat s’ha convertit, per obra i gràcia d’una planificació política nefasta, en el nus gordià de la incompetència municipal.

L’escenari és digne d’estudi en qualsevol facultat d’arquitectura, concretament a l’assignatura de "Com no fer les coses". En pocs metres s’hi barregen una rotonda saturada, una entrada al supermercat que és un insult a la lògica de fluxos i un pas de vianants situat just en el punt de màxim conflicte. I, per si no n'hi hagués prou, la cirereta del pastís: un parc de sorra absolutament buit i absurd que presideix el caos. Algú ha pensat que era millor tenir quatre bancs banyats pel fum dels tubs d’escapament, just al costat del passeig del Ter, que no pas aprofitar aquell espai per fer un doble carril d'incorporació que evités les cues quilomètriques a l’entrada del poble. Prioritats ben definides.

Però el despropòsit no s’acaba aquí. Mentre els ciutadans cremem benzina al ralentí al passeig de Sant Joan —perquè a Manlleu entrar-hi és un exercici de paciència gairebé espiritual—, l’Ajuntament ens parla amb el pit inflat de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). És un exercici d'esquizofrènia política sublim: t’obliguen a tenir l’etiqueta ambiental al vidre mentre et forcen a contaminar durant vint minuts per recórrer dos-cents metres a causa de la seva nul·la visió urbanística.

Aquest "estil Manlleu" de gestionar el dia a dia ja és marca de la casa. Ho veiem amb una recollida selectiva que sembla dissenyada per algú que no ha viscut mai en un pis, i ho rematem amb una tecnologia de ciència-ficció: drons sobrevolant-nos el cap. Tenim el trànsit d'una ciutat del tercer món, però la vigilància de Blade Runner. Sembla que és més prioritari caçar un suposat ciutadà incívic amb una càmera voladora que no pas evitar que la ciutat s'ofegui en el seu propi trànsit per falta de previsió elemental.

Aquesta no és una queixa contra Mercadona ni per una cua al supermercat. L'establiment no n'és responsable. És la preocupació de veure com es gestiona una ciutat a cops de pegat, sense un rumb clar i amb una desconnexió alarmant de la realitat del carrer. Si la solució a l'increment de vehicles era posar-hi un parc de sorra al davant, pot ser que el següent dron que lloguin el facin servir per buscar algú amb un mínim de sentit comú als despatxos de l'Ajuntament.