'La transcendència del 0-3', per ERC Manlleu

Ja fa uns anys, l’etapa educativa del primer cicle d’educació infantil, és a dir, dels 0 als 3 anys, va canviar de concepte i de metodologia, virant des de la idea de les guarderies cap a la idea de les escoles bressol.

Això significava que el servei, que fins aleshores estava destinat a famílies amb un objectiu gairebé únic de conciliar la vida laboral i familiar, passava a ser un servei destinat a l’infant, situant-lo al centre i establint l’objectiu pedagògic com el prioritari.

Aquest fet té més conseqüències que un simple canvi de nom. L’etapa 0-3 és pedagògicament transcendental en la vida d’un infant de cara al seu desenvolupament posterior com a nen/a, jove i adult/a, i és des d’aquesta transcendència que des de l’administració hem de garantir-ne la universalitat i la gratuïtat del servei.

És fonamental augmentar la inversió en la primera etapa de l’educació infantil, i la part més gran d’aquesta inversió ha de recaure en les administracions que tenen més recursos. La Generalitat ha de finançar més i millor als ajuntaments per tal de caminar cap a la universalitat i la gratuïtat d’aquesta etapa.

El mentrestant també és important. I ara per ara no s’ofereixen prou places per a tothom. Per tant, si és un servei dirigit a l’infant, hem de garantir que, vistes les places disponibles, hi hagi igualtat d’oportunitats en l’accés a l’escola bressol, independentment de quina sigui la situació familiar. I, de fet, així es fa a Manlleu des de fa anys, no només garantint la igualtat en l’accés, sinó, mitjançant la tarifació social (pagament en funció dels ingressos), garantint que tothom pugui fer ús del servei, perquè els infants, independentment de la situació de les seves famílies, han de tenir la possibilitat de créixer i gaudir de la primera etapa pedagògica de la seva vida.