opinió
'Sense llengua no hi ha país. A Manlleu, en català!', per CUP Manlleu
Article d'opinió de Lleonard Sànchez, regidor del partit
elter.net
19 de maig de 2026 a les 09:23
Lleonard Sànchez, regidor del partitelter.net
Entre finals d’abril i principis de maig, la flama del català ha passat de mà en mà de nord a sud i d’est a oest dels Països Catalans. Milers de persones han fet del Correllengua Agermanat un èxit absolut. La iniciativa, impulsada sobretot per jovent, ha estat una demostració de força i una injecció d’esperança davant d’un panorama lingüístic gens afalagador.
Des de la CUP i el conjunt de l’Esquerra Independentista fa temps que expressem la nostra profunda preocupació per la situació de la llengua arreu del país. En el cas del Principat de Catalunya, les darreres dades sobre usos lingüístics de què disposem són molt preocupants. El nombre de parlants habituals de català i l’ús social de la llengua entre la població més jove no paren de descendir. Si bé és cert que Osona i el Lluçanès som dels territoris on es parla més català del Principat, no ens escapem de la tendència de retrocés generalitzat. Fa uns mesos, El 9 Nou advertia que l’oasi del català a la Catalunya Central corre el risc de convertir-se en un miratge.
Això és perquè el futur de la llengua està en joc, també a Manlleu. I, amb aquest, la garantia dels drets lingüístics de la població, la cohesió social i la nostra continuïtat com a poble. La gravetat de la situació exigeix una actuació urgent i decidida per part de les administracions públiques: el poder de què disposem, des de l’àmbit local fins al nacional, ha de posar-se al servei de la defensa del català i de la garantia efectiva dels drets lingüístics de la població.
Les declaracions d’intencions són un primer pas, però si no van acompanyades d’actuacions concretes es queden en un mer brindis al sol. Des de fa cosa d’un any, Manlleu compta amb una regidoria de Promoció de la Llengua, que inicialment va estar ocupada per Junts i poc després va passar a mans d’ERC, quan aquests segons van incorporar-se a l’Equip de Govern. Considerem que es tracta d’una cartera necessària, però fins ara no ha tingut implicacions pràctiques ni ha estat dotada recursos per desenvolupar polítiques lingüístiques municipals reals. Ho vam advertir al debat pressupostari de l’exercici 2026: poca cosa es podrà fer, dins del ja de per si estret marge competencial que tenen els ajuntaments, sense destinar-hi ni un sol euro.
Abans d’acabar l’any, vam aprovar la creació de la Taula Local per la Llengua, un òrgan que creiem que té molt potencial. Novament, però, cal voluntat política per posar-lo en marxa i desplegar-lo, amb l’objectiu que esdevingui el centre de gravetat d’una veritable i decidida política local en favor de la llengua catalana. Fins al moment s’han fet passos tímids en aquesta direcció, però toca prémer l’accelerador. Encara som a temps de revertir el retrocés del català, però no ens hi podem encantar. Ens hi va el nostre futur com a poble. Perquè, tal com advertíem durant la Diada de Sant Jordi amb una pancarta a la plaça Fra Bernadí, sense llengua no hi ha país. Posem tota la carn a la graella!
Des de la CUP i el conjunt de l’Esquerra Independentista fa temps que expressem la nostra profunda preocupació per la situació de la llengua arreu del país. En el cas del Principat de Catalunya, les darreres dades sobre usos lingüístics de què disposem són molt preocupants. El nombre de parlants habituals de català i l’ús social de la llengua entre la població més jove no paren de descendir. Si bé és cert que Osona i el Lluçanès som dels territoris on es parla més català del Principat, no ens escapem de la tendència de retrocés generalitzat. Fa uns mesos, El 9 Nou advertia que l’oasi del català a la Catalunya Central corre el risc de convertir-se en un miratge.
Això és perquè el futur de la llengua està en joc, també a Manlleu. I, amb aquest, la garantia dels drets lingüístics de la població, la cohesió social i la nostra continuïtat com a poble. La gravetat de la situació exigeix una actuació urgent i decidida per part de les administracions públiques: el poder de què disposem, des de l’àmbit local fins al nacional, ha de posar-se al servei de la defensa del català i de la garantia efectiva dels drets lingüístics de la població.
Les declaracions d’intencions són un primer pas, però si no van acompanyades d’actuacions concretes es queden en un mer brindis al sol. Des de fa cosa d’un any, Manlleu compta amb una regidoria de Promoció de la Llengua, que inicialment va estar ocupada per Junts i poc després va passar a mans d’ERC, quan aquests segons van incorporar-se a l’Equip de Govern. Considerem que es tracta d’una cartera necessària, però fins ara no ha tingut implicacions pràctiques ni ha estat dotada recursos per desenvolupar polítiques lingüístiques municipals reals. Ho vam advertir al debat pressupostari de l’exercici 2026: poca cosa es podrà fer, dins del ja de per si estret marge competencial que tenen els ajuntaments, sense destinar-hi ni un sol euro.
Abans d’acabar l’any, vam aprovar la creació de la Taula Local per la Llengua, un òrgan que creiem que té molt potencial. Novament, però, cal voluntat política per posar-lo en marxa i desplegar-lo, amb l’objectiu que esdevingui el centre de gravetat d’una veritable i decidida política local en favor de la llengua catalana. Fins al moment s’han fet passos tímids en aquesta direcció, però toca prémer l’accelerador. Encara som a temps de revertir el retrocés del català, però no ens hi podem encantar. Ens hi va el nostre futur com a poble. Perquè, tal com advertíem durant la Diada de Sant Jordi amb una pancarta a la plaça Fra Bernadí, sense llengua no hi ha país. Posem tota la carn a la graella!
Etiquetes:
Política Municipal 
