OPINIÓ
'L'anem per feina! es queda a mitges', per PSC Manlleu
Article d'opinió d'Andreu García, regidor del partit
elter.net
19 de maig de 2026 a les 09:38
Andreu García, regidor del partitelter.net
El Ple municipal de Manlleu va donar compte de la liquidació del pressupost de l’exercici 2025, un dels moments més importants de l’any des del punt de vista de la transparència i el control de la gestió econòmica. No és un tràmit menor, és el moment en què es confronta el pressupost aprovat amb la realitat executada.
La promesa versus la realitat, la propaganda cara a cara amb els fets, i bé, tot plegat hi ha alguna dada més que decebedora. Un dels objectius del pressupost anual és portar a terme les inversions que han d’anar construint i millorant el nostre municipi, que ens donen servei i qualitat de vida.
Parlem de seguretat, d’equipaments, de serveis, infraestructures, millora dels carrers, espais públics o projectes socials necessaris. I aquest no ha estat un bon any en aquest sentit pel Govern municipal. Un divorci complicat del PSC, una solteria encara més complexa i un nou compromís amb ERC, ha reafirmat el que ja sabíem que passaria, una aturada generalitzada en inversions i un perjudici pel municipi, i així ho diuen les dades. Dels quasi 6 milions i mig d’euros que es van pressupostar per invertir a Manlleu, només 3,6 milions han acabat executats i tancats.
Això suposa una ràtio d’execució de només el 56% de les inversions previstes, una dada, que queda molt lluny del ritme de creixement dels nostres impostos, és a dir, el que paguem creix cada any a un ritme molt més ràpid del que creixen les inversions al municipi. I aterrant-ho encara més, de cada 10 € que l’Ajuntament havia previst gastar l’any 2025 en la millora del municipi, només n’ha acabat gastant 5,6 €. Quan un Ajuntament pressuposta 6,5 milions d’euros i només n’executa 3,6, es posa de manifest una clara manca de capacitat de gestió i de rigor en l’acció de govern.
Aquesta diferència no és menor perquè implica oportunitats perdudes, projectes que no es materialitzen i necessitats que queden sense resposta, més enllà de si el motiu és tècnic o polític. Governar exigeix planificació, però també compromís i eficàcia per fer realitat allò que s’anuncia. Incomplir les inversions previstes debilita la confiança ciutadana i transmet una imatge d’improvisació o ineficiència. Cal exigir responsabilitat i una gestió més solvent que garanteixi que els recursos públics es transformin en millores tangibles per al municipi. Esperem que el govern prengui nota per aquest 2026 i es posi les piles per a reconduir aquesta situació.
La promesa versus la realitat, la propaganda cara a cara amb els fets, i bé, tot plegat hi ha alguna dada més que decebedora. Un dels objectius del pressupost anual és portar a terme les inversions que han d’anar construint i millorant el nostre municipi, que ens donen servei i qualitat de vida.
Parlem de seguretat, d’equipaments, de serveis, infraestructures, millora dels carrers, espais públics o projectes socials necessaris. I aquest no ha estat un bon any en aquest sentit pel Govern municipal. Un divorci complicat del PSC, una solteria encara més complexa i un nou compromís amb ERC, ha reafirmat el que ja sabíem que passaria, una aturada generalitzada en inversions i un perjudici pel municipi, i així ho diuen les dades. Dels quasi 6 milions i mig d’euros que es van pressupostar per invertir a Manlleu, només 3,6 milions han acabat executats i tancats.
Això suposa una ràtio d’execució de només el 56% de les inversions previstes, una dada, que queda molt lluny del ritme de creixement dels nostres impostos, és a dir, el que paguem creix cada any a un ritme molt més ràpid del que creixen les inversions al municipi. I aterrant-ho encara més, de cada 10 € que l’Ajuntament havia previst gastar l’any 2025 en la millora del municipi, només n’ha acabat gastant 5,6 €. Quan un Ajuntament pressuposta 6,5 milions d’euros i només n’executa 3,6, es posa de manifest una clara manca de capacitat de gestió i de rigor en l’acció de govern.
Aquesta diferència no és menor perquè implica oportunitats perdudes, projectes que no es materialitzen i necessitats que queden sense resposta, més enllà de si el motiu és tècnic o polític. Governar exigeix planificació, però també compromís i eficàcia per fer realitat allò que s’anuncia. Incomplir les inversions previstes debilita la confiança ciutadana i transmet una imatge d’improvisació o ineficiència. Cal exigir responsabilitat i una gestió més solvent que garanteixi que els recursos públics es transformin en millores tangibles per al municipi. Esperem que el govern prengui nota per aquest 2026 i es posi les piles per a reconduir aquesta situació.
Etiquetes:
Política Municipal 
