CiU disposada a fer un 'pas endavant' si hi ha un 'buit legal' sobre l'empadronament de sense papers

CiU està disposada a fer un 'pas endavant' prenent iniciatives parlamentàries que solucionin la 'contradicció legislativa' que es pot produir entre la normativa que regula l'empadronament i la Llei d'estrangeria. Aquest dimecres al migdia 70 alcaldes i regidors de Catalunya i diputats de Convergència i Unió que s’han reunit avui a Vic per donar suport a l’alcalde i a l’equip de govern.

El secretari d'organització d'UDC, Antoni Castellà, ha assegurat aquest dimecres que si el dictamen que l'Ajuntament de Vic ha demanat al Ministeri de l'Interior sobre la limitació de l'empadronament demostra un 'buit legal' optaran per 'donar-hi una solució'. Castellà però no s'ha pronunciat obertament si el posicionament passa per limitar l'empadronament. Castellà ha presidit una reunió amb una seixantena de càrrecs electes per donar suport a l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal.

A la sortida de la reunió amb la presència de tres diputats al Parlament i una cinquantena d'alcalde i regidors, Antoni Castellà, ha assegurat que actuaran en funció del dictamen espanyol i que fruit del debat obert optaran per incorporar propostes sobre aquesta matèria al programa electoral. En referència al fet de si l'aposta de CiU passarà per limitar l'empadronament, Castellà ha assegurat que 'no és només una qüestió de limitació'. El dirigent democratacristià ha assegurat que el 'sentit comú' porta a pensar que 'no té lògica' empadronar aquell que 'no té ni identificació ni papers' perquè posteriorment 'li estarem negant el dret al treball'. Aquesta situació és fruit, segons Castellà, de 'polítiques erràtiques' d'immigració aplicades durant les etapes del PP i del PSOE al govern espanyol. Castellà no ha concretat les actuacions que faran que queden condicionades al dictamen del Ministeri d'Interior ja que cal actuar 'legalment'.

Castellà ha qualificat la proposta de l'alcalde de Vic de no empadronar sense papers com 'una mesura d'integració' i ha denunciat la campanya de 'declaracions injustes' que s'ha fet en contra de la convivència a la ciutat: 'No pot ser que Vic fos per tothom un model abans d'ahir i que en 24 hores deixi de ser un model'. El dirigent polític ha posat la ciutat com a model per impulsar mesures com el 'Model Vic' d'Educació consistent en repartir els alumnes nouvinguts pels diferents centres de la ciutat o els Espais de Benvinguda Educativa (EBE) que van ser 'molt criticats al seu dia i ara tothom els dóna la raó'.

Antoni Castellà ha criticat durament les declaracions del Ministre de Treball i Industria, Celestino Corbacho, sobre la decisió de Vic. Pel dirigent nacionalista això ha servit per mostrar que CiU i el PSC tenen 'model diferents'. Castellà ha recordat que l'Hospitalet de Llobregat, on va ser alcalde Corbacho, hi ha barris 'qualificats com a guetos' a diferència de Vic on 'no n'hi ha aquest tipus de barris'. Castellà ha reblat l'acusació assegurant que 'Vic és un model d'integració i l'Hospitalet del senyor Corbacho no ho és'.

La seixantena d'assistents a la reunió han repetit en diferents ocasions a Vila d'Abadal per 'obrir el debat' sobre l'empadronament i la immigració. L'alcalde ha agraït el suport i assegura que el cas de Vic ha servit per 'posar a debat un tema important per la ciutadania'. Marc Prat, alcalde de Ribes de Freser (Ripollès) i president del consell d'alcaldes d'UDC, ha explicat que cap dels càrrecs municipals ha expressat la intenció d'aplicar la limitació d'empadronament al seus municipis. Prat ha explicat que la situació de Vic és fruit d'una 'problemàtica molt específica' al tenir un 25% de població estrangera que 'no tots els municipis tenen'. Prat aposta per establir limitacions, per exemple, limitant el nombre de persones que es poden empadronar en un determinat habitatge.

Entre els assistents a la reunió d'aquest dimecres feta a les instal·lacions de la Universitat de Vic hi havia els diputats Antoni Castellà, Elena Ribera i Carles Sala, el secretari general de l'Associació Catalana de Municipis, Josep Maria Matas i alcaldes i regidors d'Osona, el Vallès Occidental, l'Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Berguedà, l'Alt Camp, el Pla d'Urgell, el Maresme, el Bages, la Seva, la Garrotxa o les Garrigues.