Més de la meitat dels naixements de Manlleu i Vic són fills de mares estrangeres

Manlleu i Vic són dos dels sis municipis de més de 20.000 habitants de tot Catalunya on més de la meitat dels naixements són fills de mares estrangeres. Això és el que desprèn de les dades que acaba de publicar l’Idescat, l’Institut d’Estadística de Catalunya. Pel que fa al conjunt d’Osona, un 34% dels naixements registrats el passat any 2010 a la comarca són de mare estrangera.

Així ho indiquen les dades que ha fet públiques l'Idescat, Salt és el municipi que registra el valor més elevat: el 73,2% dels naixements són de mare estrangera. Després ve Roses, el tercer és Manlleu (53,5%), i segueixen Palafrugell, Lloret de Mar i Vic (51,2%). Els factors per explicar-ho els ha exposat a elter.net la cap d’estadístiques demogràfiques de l’Idescat, Dolors Olivares, que apunta el pes específic de les dones procedents del Marroc (un 17% de les nouvingudes) i la presència de molta població resident (al voltant del 23%).

El saldo migratori del darrer any és negatiu a Catalunya, la qual cosa significca que hi ha més gent que marxa que no pas que entra al país. La disminució de fluxos d’entrada de dones immigrants és la tendència, però encara no es nota en demografia perquè la població resident ja és molt alta. Segons Olivares, cal gestionar bé aquesta població. Ja avança que en dades encara no publicades del que portem de 2011, la tendència és la baixa. A més, la població estrangera "modera la seva reproducció a Catalunya", assimilant els seus costums als de les dones autòctones.

L’any 2010, el nombre de naixements registrats a Catalunya és de 84.015, un 1% menys que un any enrere. Fa dos anys va baixar un 5%. Olivares explica que ens trobem en una fase de "generació buida", ja que les dones que ara es troben en edat reproductiva són filles de principis del 80, quan va haver-hi un fort descens de la natalitat. El descens de naixements es registra en el col·lectiu de dones espanyoles amb un 1,5%, mentre que les dones de nacionalitat estrangera, que a Catalunya representen 3 de cada 10 naixements, experimenten una lleugera recuperació (0,3%).

Les diferències assenyalades respecte a la fecunditat segons la nacionalitat de les dones, s’evidencia també en l’indicador del calendari. L’edat mitjana en què les dones autòctones tenen els seus fills és als 32 anys, mentre que les estrangeres ho fan als 29 anys. Els noms més posats a Osona són Marc, Pau i Arnau per als nens i Júlia, Bruna i Laia per a les nenes.


*Les dades amb detall*
L’any 2010, el col·lectiu més nombrós de mares estrangeres correspon a les de nacionalitat marroquina, que representen el 34,8% del total d’aquests naixements. El segueixen en importància relativa els naixements de mares romaneses (6,7%), equatorianes (5,5%), xineses, bolivianes i colombianes.

El major creixement prové de les dones romaneses amb un increment del 10,4%, seguides per les marroquines (3,5%) i les colombianes (3,2%). En canvi, les equatorianes (-14,6%), bolivianes (-12%) i xineses (-8,6%), experimenten un fort descens.

Malgrat el descens dels naixements, el nombre mitjà de fills per dona es manté en l’1,46, al mateix nivell que un any enrere. Aquest valor és sensiblement superior al registrat pel conjunt d’Espanya que és d’1,38 fills per dona. Les dones estrangeres tenen una fecunditat més alta, d’1,87 fills per dona, mentre que les espanyoles registren un valor d’1,34 fills per dona. La natalitat a Catalunya l’any 2010 1/6