23 de març de 2026

Una arquitecta manlleuenca i un de lluçanès mostren en imatges el seu viatge arreu del món

Es tracta de 44 imatges de llocs tant diversos com Austràlia, el Nepal o l'Índia

El Ter 26 de setembre de 2012 a les 13:58
Una de les imatges que la parella va captar a Nicaragua
La manlleuenca Anna Pous i Cèsar Panicot, de Sant Boi de Lluçanès han inaugurat una exposició de fotos del viatge que han fet arreu del món durant 13 mesos. L'exposició de fotos a l’antic pati de Cal Ferrerot, a Sant Boi de Lluçanès, es va iniciar el mateix cap de setmana. Com que ha tingut èxit, es prorrogarà un cap de setmana més, el proper 29 i 30 de setembre.

Aquest dos arquitectes tècnics van optar per marxar a l’aventura. Segons explica Anna Pous, tot va arrencar d’un viatge a Bolívia, l’estiu del 2009, que els va despertar el cuquet de viatjar. La idea era marxar mig any però "ens vam anar animant i vam decidir viatjar més temps i fer la volta al món". Van deixar les feines "també portats per la situació de crisi" i el pis que "teníem de lloguer i vam marxar amb la motxilla". El seu periple va començar al sud de l’Índia, a Sri Lanka i van fer el Nepal, el sud-est asiàtic, Austràlia, Nova Zelanda i l'Amèrica Central.

Van tornar a l’abril d'aquest 2012 amb més de 4.000 imatges i en van fer una primera selecció. Van escollir "rostres de persones, situacions de vida que aquí són impossibles de veure i també escollir una imatge de cada un dels països". Ara, Sant Boi és el primer lloc on exposen, ja que s’hi han instal·lat i han trobat facilitats en un espai a l’aire lliure on "les fotos hi ressalten".

D’entrada, les imatges només s’havien d’exposar un cap de setmana però davant l’èxit de visitants, es podrà visitar les imatge també els propers 29 i 30 de setembre. Segons Pous, si sorgeix alguna sala o algun espai que vulgui acollir les imatges, 44 en total, els agradaria "poder ensenyar-les a més gent".

Pous reconeix que "tornes tocat, canviat per dintre i per fora, ja que durant un any has viscut situacions que aquí no haguessis pogut viure". Afirma que "és més difícil arribar que marxar" i "ens ho agafem a poc a poc perquè és difícil tornar a entrar a la mateixa feina que tenies, que potser ja no t’acabava de convèncer, a part que la crisi no acompanya; la idea és intentar trobar nous camins i aprendre de tot el que hem viscut." El blog del viatge, "aquí":http://www.sentintelmon.blogspot.com
Etiquetes:
Societat