Impulsen un banc d'ADN per identificar els desapareguts durant la Guerra Civil

ACN - Dues famílies han impulsat el primer banc d'ADN de Catalunya per identificar els desapareguts durant la Guerra Civil. La iniciativa s'ha posat en marxa juntament amb la Universitat de Barcelona, on es processen i es conserven les mostres d'ADN.

Comporta exhumar les fosses comunes, tal com es va fer a Gurb i a Prats de Lluçanès. Es tracta que els familiars més propers als finats es puguin fer una extracció de sang per conèixer l'ADN. La UB en conserva una mostra i cadascun dels familiars una altra. D'aquesta manera, si finalment es permet l'exhumació de les fosses, les mostres es podran comparar amb l'ADN de les restes. Un dels impulsors, Marc Antoni Malagarriga, ha lamentat "els prejudicis" que encara hi ha al voltant de les exhumacions i ha afegit que són "una justícia social".

El cost de l'extracció de sang és de 150 euros per persona i es calcula que, per cada família, fan falta entre dues i quatre mostres dels parents més directes. De moment, són les famílies les que han de costejar aquesta despesa. Tot i això, "amb la llei a la mà, la Generalitat hauria de tornar aquests diners".

Segons el cens elaborat pel Memorial Democràtic, un total de 4.500 famílies han demanat buscar un familiar desaparegut. Tot i això, Malagarriga calcula que a tot el país hi ha 15.000 famílies en aquesta situació. Segons ha explicat, a diferència d'altres territoris de l'Estat, a Catalunya s'han realitzat poques exhumacions de fosses perquè la Llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes -aprovada l'any 2009- considera que la potestat per exhumar les fosses és de la Generalitat i és el Govern qui ha de costejar-ne les despeses.

Així, només s'han exhumat les fosses de Gurb i Prats de Lluçanès (Osona) i s'ha realitzat una prospecció a Can Massana (Anoia). En aquests casos, l'exhumació s'ha pogut realitzar perquè les famílies han demostrat amb documents que hi tenien un parent enterrat. Segons Malagarriga, el 90% de les famílies amb desapareguts no saben ni poden demostrar on està enterrat el seu parent.

A Catalunya, hi ha oficialment unes 300 fosses comunes. Tanmateix, l'impulsor del banc d'ADN considera que la xifra real es podria multiplicar per tres tal com ho demostren els estudis locals que s'estan realitzant en diverses comarques. Les famílies interessades en fer el testimoni genètic es poden posar en contacte amb la Unitat de Medicina Legal de la UB (http://dom.cat/5br) i a través del mail OnEtsOncleGuillem@gmail.com.

*"Per dignificar les fosses comunes s'han d'identificar les persones enterrades"*

Malagarriga ha lamentat tots els "prejudicis" que, segons ell, encara hi ha al voltant de les exhumacions de les fosses comunes. En aquest sentit, ha recordat que identificar les persones desaparegudes durant un conflicte és un mandat de l'ONU i ha esmentat varis casos com Bòsnia, Argentina o Guatemala, on sí s'han impulsat bancs d'ADN per identificar els desapareguts. "Ens gastem molts diners en dignificar les fosses comunes amb flors i monuments, però la millor dignificació és identificar els desapareguts i això només es podrà fer si obrim les fosses. No hi ha cap altre camí", ha afegit.

El procés de recollida de sang per extreure'n l'ADN és una tasca que no s'hauria de demorar perquè "cada vegada tenim menys testimonis vius". Segons ha explicat, responsables del departament de Governació es van comprometre amb ells a convocar una reunió abans no s'acabi l'any per elaborar un protocol únic per a la recollida de testimonis genètics dels familiars vius desapareguts. Tot i això, ara temen que la convocatòria d'eleccions el 25-N faci endarrerir la trobada i la feina.