22 de març de 2026

Joan Arimany pronunciarà el pregó dels Tonis de Manlleu aquest divendres

Els Tonis focalitzen els actes culturals, ja que se'ls dedica una mostra al Museu del Ter i se n'ha editat un llibre

Arola Cumeras 8 de gener de 2015 a les 16:36
Joan Arimany, el pregoner, segon per la banda dreta durant la inauguració de la mostra sobre els Tonis al Museu del Ter
Aquest divendres 9 de gener, a les 9 del vespre, tindrà lloc a la sala de sessions de l’ajuntament el pregó de Tonis que obrirà les festes d’enguany. El pregó, a càrrec de Joan Arimany, llicenciat en Humanitats, donarà el tret de sortida a les Festes que s’allargaran fins al 31 de gener.

L’autor de l’estudi, del qual la setmana vinent se’n presenta el llibre, és el mateix Joan Arimany. Al seu torn, el llibre és "el catàleg de l’exposició" que es pot veure al Museu del Ter i per això n’és un dels comissaris, juntament amb Jordi Grané. L’estudi elaborat el 2010, explica, "suposo que ha estat la causa per la qual m’han demanat ser el pregoner".

Arimany és un bon coneixedor de la realitat de l’associació i de la seva història. Aclareix que no ha tingut una vinculació directa amb l’organització però amb la beca de patrimoni etnològic ha estudiat i analitzat els diferents aspectes i transformacions "vistos des de fora", amb perspectiva.

El gremi, i actual associació ha tingut "canvis importants i ens diuen molt del model associacionista català, des d’un col·lectiu relacionat amb oficis i ara una entitat privada i autònoma, amb més d’un segle de vida". Arimany comenta l’estructura del seu pregó en tres parts diferenciades "la més històrica, la social i la d'anècdotes personals".

Arreu de Catalunya, explica, es fan festes del Tonis, en alguns casos focalitzades en col·lectius com els traginers. A Manlleu, van ser els taberners i traginers els que focalitzaven els Tonis i tot parteix de "la transformació de Manlleu a mitjan segle XIX, quan es converteix en una població industrial".

Un dels trets específics són que Manlleu compta amb les figures del banderer i cordonista infantil. Aquest fet, segons Arimany "no es dóna en cap altra població i es pot dir que en aquell 1931 els Tonis van tenir un element de clarividència perquè crec que incorporar els infants ha estat un element molt important perquè la festa hagi continuat totes aquestes dècades".

Un dels aspectes que també sobresurten a Manlleu, en comparació amb altres festes d’Osona, és un marcat element lúdic. "Els Tonis viuen la seva festa "d’una manera molt sentida i això traspua a l’exterior, per la qual cosa ha esdevingut la festa major d’hivern de tota la ciutat".
Etiquetes:
Societat