Lliçó de Ciències Naturals sobre els Odonats a la xerrada de l'AFADIP
La vida d'aquesta espècie és efímera i busquen les millors estratègies per procurar la màxima descendència
L’any 1866 el cèlebre músic i compositor austríac Josef Strauss va compondre la polca-masurca “La Libèl·lula” (Die Libelle) Opus 204. També diversos artistes han plasmat en els seus dibuixos o obres d’art la fràgil i elegant silueta d’aquest insecte, dit també, segons les contrades, espiadimonis, cavallets del diable, etc.
Els Odonats, nom científic que reben aquests insectes, per tenir dents, i que habiten en estanys, basses i zones humides del nostre planeta, va ser el tema de la conferència que ens va oferir el biòleg i membre de la Institució Catalana d’Història Natural i del Grup Naturalistes d’Osona, Josep Garcia Moreno.
Ens va anar desgranant pas a pas l’aparell reproductiu del mascle i la femella amb el galanteig, la còpula, fins la posta dels ous dins l’aigua, enterrats al fang, a la tija d’una fulla o en un tronc d’arbre. Una posta pot tenir fins 200 ous. Després es converteixen en larves i a la primavera surt l’exemplar adult i passen a la fase aèria. És llavors que es manifesten amb tota la seva bellesa. Cacen al vol i són molt ràpids per caçar i no ser caçats.
La vida a la terra va aparèixer fa 3.900 milions d’anys i els odonats en fa 280 milions que hi viuen i han sabut adaptar-se a condicions adverses: l’època glacial, superar els dinosaures o la mateixa bomba atòmica. La seva vida és efímera i busquen les millors estratègies per procurar la màxima descendència. No obstant això, en condicions òptimes, poden arribar a viure 4 o 5 anys i desplaçar-se, portats pel vent, fins 2 ò 3.000 quilòmetres.
A Catalunya tenim catalogades 70 espècies de libèl·lules, de les quals, 48 a Osona. Avui dia, gràcies a les càmeres digitals s’han pogut conèixer millor les característiques d’aquests insectes i també ens han ajudat a plasmar la gràcil bellesa de les seves ales i tots els seus colors.
