El Govern prohibeix per dos anys la construcció de noves granges i ampliacions de bestiar a Manlleu
El municipi és un dels afectats al nou Decret de gestió de fertilització per l'alt índex de càrrega ramadera
El Govern ha aprovat el Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes. L'objectiu de la nova normativa és assegurar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, i garantir, a la vegada, la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions ramaderes i del sector carni català.
El decret estableix una moratòria absoluta de dos anys, a partir de la publicació del decret, per a la construcció de noves granges i ampliació de la capacitat d'aquelles existents que estiguin situades en un dels 66 municipis amb un alt índex de càrrega ramadera (ICR), és a dir superior a 1,2 i, Manlleu, és una de les poblacions que supera aquest índex, amb una càrrega ramadera amb valor de 2,6. Per aconseguir-ho, el decret aprofundeix en un model de gestió basat en la valorització de les dejeccions com a recurs.
La nova normativa pretén assegurar que la gestió real sigui més eficient, fent un ús més adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies, a la vegada que vol garantir la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes del país.
Una fertilització ajustada a les necessitats dels cultius
Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d'actuació: la millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d'excel·lència, i el control i seguiment d'aquestes aplicacions, garantint la seva traçabilitat. La consellera d’Agricultura i Ramaderia, Teresa Jordà, va afirmar que aquest decret ha estat consensuat amb totes les parts i que marcarà un “abans i un després” en les dejeccions ramaderes del país.
En origen a la granja, l'objectiu és reduir el volum de fems i purins així com del nitrogen i altres nutrients generats a les explotacions ramaderes, mitjançant la millora de l'alimentació del bestiar i l'ús de noves tecnologies; millorar els sistemes d'emmagatzematge i potenciar els sistemes de tractament que permeten l'exportació de nutrients fora de les zones amb alta densitat ramadera, en un esforç de bioeconomia circular.
En destí, es pretén garantir una fertilització d'excel·lència ajustada a les necessitats dels cultius i dels sòls. Una normativa ja prohibeix les aplicacions de purins amb vano o ventall, evitant així pèrdues de nitrogen per volatilització, buscant incrementar l'eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats.
Una altra de les mesures que introdueix el decret per tal de minimitzar les molèsties al conjunt de la ciutadania és que escurcen els períodes d'aplicació i enterrat i es prohibeixen les aplicacions de fertilitzants orgànics com ara purins en festius i caps de setmana a menys de 500 metres de nuclis urbans. A Osona, els municips afectats pel Decret de prohibició de posar més bestiar durant dos anys són 36.
