

Osona és una de les comarques més vulnerades per les dejeccions ramaderes a tot Catalunya. La pressió que ha exercit històricament l'abocament no sempre controlat d'aquest residu, per exemple, ha provocat que la meitat de les fonts osonenques estiguin contaminades. A partir d'aquest gener, el Centre Tecnològic Beta de la UVic-UCC liderarà un projecte amb 21 socis europeus i un d'argentí per transformar les dejeccions ramaderes en biofertilitzants.
La base d'operacions serà una granja de porcs de Folgueroles de la Cooperativa Plana de Vic on s'estudiarà la millor manera de fer-ho. Entre els avantatges d'aquest canvi de paradigma hi ha la reducció dels costos de transport i la possibilitat d'enviar el producte fertilitzant a destins internacionals fora d'Europa. El cost total del projecte, anomenat Fertimanure, és de 8 MEUR.
A Catalunya, l'any 2018 es van generar 12.500.000 metres cúbics de purí. D'aquests, 1.600.000 es van produir a Osona. La gestió d'aquest residu és complex i des de les administracions, centres d'investigació, les granges i les empreses s'ha vist el projecte europeu Fertimanure com una oportunitat per donar-hi valor. La gran majoria dels fems tornen als camps de cultiu en forma d'adob, però l'ús d'aquestes dejeccions com a fertilitzants agrícoles sovint no es fa de forma eficient, cosa que deriva en un problema de gestió que acaba afectant a conreus, sòl i aigua.
Precisament, Fertimanure vol donar resposta a aquesta problemàtica, segons ha explicat la coordinadora del projecte, Laia Llenas, del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC. L'objectiu és desenvolupar tecnologies innovadores que convertiran les dejeccions en biofertilitzants d'alt valor afegit – a Osona la investigació se centrarà en el purí, però a la resta de les cinc plantes pilot repartides per Europa s'estudiaran altres tipus de dejeccions. Fertimanure vol donar "una solució sostenible" al problema de les dejeccions ramaderes, ha dit Llenas.
En els quatre anys que durarà el projecte, no només s'avançarà en el desenvolupament de les tecnologies i els processos que permetin l'obtenció de biofertilitzants, sinó que a més es crearan plans de negoci que han de permetre comercialitzar-los i fer-los arribar als ramaders.
El projecte també es plantejarà preguntes com ara si els ramaders podran tractar les dejeccions a la granja per a un ús propi, si hauran de fer plantes externes o si, en un procés a mig camí, es podran tractar inicialment a la granja i traslladar-se després a la planta de fertilitzants. Alhora, també s'avaluarà la sostenibilitat econòmica que tindrà per als ramaders i es farà una comparativa de la qualitat agronòmica entre els nous productes desenvolupats i els fertilitzants comercials actuals.