Manlleuencs pel món: Com viuen la crisi del coronavirus?

Els nou manlleuencs que viuen arreu del món | elter.net

Ja fa uns quants dies que el coronavirus, altrament conegut com la covid-19, va ser declarada per la Organització Mundial de la Salut com una pandèmia mundial. Desenes de milers de persones d’arreu del planeta estan infectades per un virus que s’ha emportat milers de vides. Arreu del món hi viuen també desenes de manlleuencs i manlleuenques i avui, a Manlleu al dia, hem parlat amb nou d’ells per conèixer com viuen la situació als països on actualment resideixen.

Pau Sitjà, Bolonya (Itàlia):

Itàlia. El país on s’han registrat més casos i més morts a causa de la covid-19. Un país que viu una situació dramàtica i on les notícies negatives s’acumulen dia rere dia. En Pau Sitjà viu a Bolonya des de fa un any i mig i és professor lector de llengua i literatura catalana a la Universitat de Bolonya, al Departament de Llengües Estrangeres.

“Vivim aquesta situació amb molta angúnia, amb un nus a la gola. Em noto estrany, tota la població de Bolonya malviu i pateix”, narra el manlleuenc. Assegura que a la ciutat italiana i, en general, a tot el país, el sentiment és compartit i, òbviament, no poden sortir de casa ni desplaçar-se amb normalitat, només en casos excepcionals. “Cada dia hi ha gent que perd persones”, recalca, afegint que “cada dia que passa tinc més ganes d’acariciar el sol”.

Més de 35.000 persones han estat diagnosticades amb coronavirus al país transalpí i, només en tot el dia de dimecres, van morir 475 persones. “El meu paper és d’espectador. Ja sabem que la quarantena s’allargarà més enllà del 3 d’abril i cada dia hi ha més casos. Tinc l’esperança que tot arribi a bon port i que els competents en el camp de la medicina aconsegueixin l’antídot”, afegeix el jove manlleuenc Pau Sitjà.

Marta Noguera, Santiago de Xile (Xile): 

A l’altra punta del món, concretament a 11.204 quilòmetres de casa, hi trobem la Marta Noguera. Que es va escapar per poc de complir quarantena obligatòria tot i no mostrar símptomes. Va tornar al país sud-americà el 9 de març, després d’uns dies de vacances a Manlleu i el dia 10, les autoritats xilenes obligaven a tots els passatgers que arribaven d’Espanya o Itàlia a fer quarantena. 

La Marta fa un any i tres mesos que viu a Santiago de Xile, és consultora i treballa a l’oficina comercial del Govern de Catalunya. “A Xile van tancar fronteres. Fins al moment s’han detectat uns 200 casos i no hi ha morts per la covid-19, però sí que, com passa arreu del món, han tancat els comerços o ha baixat la borsa”, afirma.

La manlleuenca es troba bé i passa les hores com pot amb les seves companys de pis. “Estic fent teletreball i encara que no s’hagi declarat la quarantena, intento sortir el menys possible al carrer”, destaca la Marta, afegint que “em van trucar des del ministeri de salut per si havia tingut algun símptoma i em van donar pautes a seguir, quelcom molt interessant”.

Alguer Brugarola, Al-Khubar (Arabia Saudí):

Ja fa uns quants anys que el jove de 26 anys de Manlleu, Alguer Brugarola, és a Arabia Saudí dedicant-se al futbol formatiu. L’Alguer és entrenador i, actualment, responsable del futbol base i coordinador del club Al-Qadisiya, de la ciutat d’Al-Khubar, Arabia Saudí. El manlleuenc ens explica que estan vivint una “situació delicada i complicada per tothom” i que “està tot tancat”. “La ciutat està deserta i no es pot sortir al carrer. Tampoc hi ha vols internacionals per sortir o entrar al país”.

Com segurament molta altra gent, estigui o no lluny de casa, el confinament permet tenir temps per un mateix, com fa l’Alguer. “M’ho he d’agafar amb tranquil·litat. Hi ha poc a fer i estic avorrit. Dedico el temps a passar entrenaments personalitzats als meus jugadors per evitar que quan tornem als entrenaments no estiguin en forma”. 

Martí Vilella, Delft (Holanda):

En Martí Vilella fa gairebé cinc anys que viu a Holanda, actualment a Delft, un municipi proper a Rotterdam. Actualment està estudiant un màster en Enginyeria Aeroespecial i ha estat becari a l’Agència Espacial Europea, on pròximament tornarà per fer la seva tesi. La rutina diària d’en Martí passa per la Universitat que, segons explica, “ja han tancat” i ara, des de casa, aprofita el temps per treballar en els seus projectes i “fer bons dinars i sopars i està més amb la meva xicota i amb els meus companys de pis”. 

“A Holanda hi ha menys casos de coronavirus que a Catalunya, però em fa por l’estratègia que aplica el govern holandès. Van tancar fa poc les escoles, però han deixat obertes totes les botigues, siguin del sector que siguin i no han restringit la circulació de persones”, explica. El manlleuenc recalca que el primer ministre va explicar que l’estratègia és “protegir la gent gran amb el que anomenen immunitat en grup: la majoria pot contraure el coronavirus, s’immunitzen i no el poden transmetre més endavant”. 

En Martí explica que es troba bé i que es pren la crisi “amb positivitat” perquè li dona molt més temps per “treballar en els meus projectes, un temps que realment necessitava”. 

Eloi Puig, Newbury, West Berkshire (Anglaterra):

“Al Regne Unit hi ha molta incertesa. La línia a seguir serà molt més pausada que a la resta d’Europa, volen implementar mesures pas a pas i durant els pròxims mesos”, declarava el manlleuenc Eloi Puig, que resideix a Newbury, West Berkshire, a Anglaterra, juntament amb la seva parella, la també manlleuenca Laura Planas.

L’Eloi és professor i investigador a la Universitat de Southampton i la Laura és professora d’espanyol i francès a un institut. “Tant la Laura com jo ens quedem a casa a treballar i podem fer reunions virtuals. Aprofitem aquests dies per avançar feina”, explica l’Eloi, afirmant que “el nostre dia a dia és molt estrany: treballes a casa i surts només a treure el gos”. 

A Anglaterra, si més no a la localitat on viuen els manlleuencs, “la gent és molt conscient de la situació perquè els carrers estan pràcticament buits, com també ho estan els supermercats”. L’Eloi explica que al Regne Unit no s’estan aplicant mesures excepcionals més enllà d’aquelles que afecten persones vulnerables, com les dones embarassades o la gent gran. “La resta de la població fa vida normal, això sí, evitant el contacte físic. Recomanen distanciament social, no anar als parcs públics o al gimnàs, però són suggeriments i no obligacions”. El que si sembla i afecta tant a l’Eloi com a la Laura és que les universitats “comencen a tancar i tot fa indicar que es farà docència virtual fins al curs que ve”. Les escoles tancaran les portes a partir d’aquest divendres.

Andreu Parareda, Toronto (Canadà):

Al matí d’aquest dimecres, l’Andreu aterrava a Barcelona procedent de Toronto, Canadà, on resideix habitualment. Quan vam parlar amb ell estava pendent de si podia o no tornar a Catalunya, fent escala a Frankfurt, i finalment, l’Andreu Parareda, que és pediatre oncòleg a l’Hospital for Sick Childrens de Toronto, farà confinament a Manlleu.

Abans del seu viatge, vam parlar amb ell per conèixer la situació a la quarta ciutat més gran d’Amèrica del nord. “Visc en ple centre neuràlgic -Down Town- però Toronto és una ciutat sense massa aglomeracions, per la qual cosa al carrer els canvis poden ser menys visibles”, remarca l’Andreu, afegint que “des del 14 de març que tots els edificis públics i la majoria de locals estan tancats. El ministre de l’estat d’Ontario va decretar l’estat d’emergència i el primer ministre Trudeau va demanar als canadencs que estiguessin fora del país que tornessin el més aviat possible”.

Cesc Grané, Tòquio (Japó): 

L’origen del coronavirus va ser a la ciutat de Wuhan, a la Xina. El Japó, per proximitat geogràfica, era un dels països amb risc de patir una situació similar. El manlleuenc Cesc Grané fa 2 anys que viu al país asiàtic, en la seva segona etapa, i és dissenyador i il·lustrador de personatges. 

“La situació al Japó sembla més o menys controlada. En un principi estàvem molt pendents de la Xina, però aquí ara està tothom pendent d’Europa”, explica Grané. Al país nipó la situació, avui dia, no és tan preocupant i fins i tot ja estan tornant a obrir equipaments com, per exemple, guarderies. “No hi ha tants casos i amb les mesures que s’han pres, sembla que està sota control”, destaca el dissenyador de Manlleu. 

Sembla que la normalitat regna a Tòquio, encara que la gent segueix prenent moltes precaucions. De fet, els japonesos, no només per la crisi sanitària actual, sinó des de sempre, es mouen pels carrers i per les zones amb més aglomeracions amb mascaretes i de fet, en Cesc comenta que “no entenen com pot ser que a Europa no es portin sempre màscares”. El que més els preocupa, els Jocs Olímpics, que s’han de celebrar aquest pròxim mes d’agost a Tòquio. “Diuen que hi s'ha fet la prova de la covid-19 a 30.000 persones, en un país de 125 milions d’habitants. És d’esperar que aquesta xifra d’infectats sigui major”. 

El dia a dia d’en Cesc Grané, no ha canviat. “Agafo el metro, vaig a l’estudi a treballar i ho faig amb més gent. Els bars i els restaurants oberts, pots fer vida relativament normal”. Ara mateix, el que més li preocupa al manlleuenc, és la situació a Catalunya.

Oriol Viñas, Sao Paulo (Brasil): 

L’Oriol Viñas, tres o quatre vegades a l’any, viatja al Brasil. Ho fa per l’empresa de formació d’entrenadors de futbol osonenca MBP School. Fa 11 dies va viatjar al Brasil i, aquest dijous, tornava cap a Manlleu. La crisi del coronavirus l’ha agafat al país sud-americà, on estava ajudant a un club local amb consultoria per crear la identitat del club, programar continguts i realitzar aspectes metodològics.

“Fins fa pocs dies tothom feia vida normal, hi havia algun cas aïllat i a les escoles estaven obertes, encara que no era obligat anar-hi. Tampoc és obligat quedar-se a casa, encara que és recomanable”, recalca el jove manlleuenc. Ha estat pocs dies al Brasil, però constata que “la sensació és de certa tranquil·litat, en part, perquè fa molta calor i asseguren que el virus pot morir. No obstant això, si hi ha gaires casos el coronavirus aquest pot propagar amb més facilitat”.

Pol Anglada, París (França):

En Pol Anglada fa gairebé nou anys que viu a París i és dissenyador de dona per la marca Loewe.

A França, assegura, la situació és com la que es viu a Espanya i Catalunya, però amb dues setmanes de retard: la situació de crisi sanitària ha arribat un pèl més tard. En Pol assegura que “un cop passades les eleccions municipals, Macron va declarar immediatament l’estat d’emergència”. París, absolutament buida.

A continuació podeu escoltar el reportatge que s'ha emès a Ràdio Manlleu.